Descripció general

El riu Danubi (o Danubio, o Danube, o Donau, o Dunaj) té una longitud de 2.850 km, des de la Selva Negra d’Alemanya al Mar Negre de Romania. Durant la primera quinzena de setembre vam seguir 1.300 km del riu en bici.

La ruta comença a Tuttlingen (a uns 30 km del naixement del riu) i acaba a Budapest, travessant 4 països (Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Hongria) i diferents pobles i ciutats més o menys importants.


Malgrat la longitud, la ruta és força fàcil ja que és totalment plana i la superfície és pavimentada en la majoria dels casos. Nosaltres vam fer un promig de 100 km diaris en 13 dies i en vam descansar 2.

El trajecte és fàcil de seguir, sobretot a Alemanya i a Àustria. Sense dubte la part austríaca és la millor pel que fa a indicacions tot i que, en molts casos, el quilometratge que et marquen les senyals no es correspon a la realitat. Eslovàquia és la pitjor senyalada i Hongria, en canvi, també està força bé malgrat va ser a l’únic lloc en què ens vàrem perdre (sortint de la ciutat de Györ).








Cal tenir en compte que en tot moment la ruta va paral•lela a la línia de tren, de manera que si per cansament o per pluja se’ns retarda la previsió d’avançar en bici, aquesta es pot compensar agafant el tren en qualsevol moment.

Desgraciadament la majoria d'informació que es troba a internet és de viatges preparats, sobretot del trajecte alemany i austríac, de manera que la ruta no la vam poder preparar massa bé, pensant, també, en què el camí estaria ben condicionat. La informació de que disposàvem bàsicament la vam aconseguir de 2 webs: a una ja no s'hi pot accedir i l'altra és bicyclegermany.com.

Per fer la ruta vam fer servir les guies Danube Bike Trail. La nº1 et descriu el trajecte per Alemanya des de Donaueschingen fins a Passau. Nosaltres diposàvem de l’edició de 2001 en alemany, de manera que tant sols la utilitzàvem pels mapes. La nº2 descriu la part austríaca des de Passau a Viena i la nº3 l’eslovaca i hongaresa fins a Budapest. Per aquests dos últims casos, teníem les edicions de 2006 en versió anglesa. Segons informa la web (www.esterbauer.com), al 2008 ha sortit la versió anglesa de la ruta per Alemanya.

El camí transita per les dues bandes del riu i, conforme avança, el llibre de ruta et presenta diferents opcions (sobretot per la part eslovaca i hongaresa). Nosaltres, en la majoria dels casos, seguíem les opcions que ens introduïen a l’interior dels països i la veritat és que ho vam agrair molt, ja que normalment va per carreteres poc transitades.

L’última part de la ruta, la que transcorre entre Eslovàquia i Hongria, és la més aventurera tot i que no comporta cap risc. Des del meu punt de vista és la més interessant. Cal anar en compte, però, que les carreteres per on passa encara que són poc transitades estan mal asfaltades, no disposen d’arcen i els cotxes passen a gran velocitat i molt a prop del ciclista.


L'anada i la tornada

Vam sortir des de Barcelona a Zúrich en un vol de Clickair, i vam tornar des de Budapest amb la mateixa companyia.

El fet de començar a Tuttlingen, en comptes del punt de començament de la ruta oficial (Donaueschingen), es deu a què les connexions en tren des de Zúrich són molt millors. Per arribar a Tuttlingen vam haver d’agafar dos trens. Els horaris els trobareu en la següent web: http://reiseauskunft.bahn.de/bin/query.exe/hn

Primer cal anar de l’aeroport a Zúrich HB i després cal fer transbord amb el tren que et porta a Tuttlingen (el bitllet el vam comprar en el mateix tren i vam haver de pagar la part suïssa i l’alemanya per separat).

Des de Budapest a l’aeroport s’hi va en metro i bus. Al metro cal baixar a l’última parada per agafar el bus número 200. Només cal tenir en compte que cal baixar a la Terminal 2 ja que amb la 1 estan separades més de 6 km.

Recomanacions

El trajecte és millor realitzar-ho amb una bicicleta de passeig en comptes d’una de muntanya. Les espatlles es carreguen menys i porten parafangs per protegir de l’aigua i el fang de les rodes.

Nosaltres no disposàvem d’aquest tipus de bici de manera que se’ns plantejaven dues alternatives: llogar-les o comprar-les de segona mà. Ens vam decidir per la segona opció perquè llogar bicis havent de creuar 4 països és impossible. La gent que lloga les bicis ha de retornar-les al punt d’origen o bé en algun punt del mateix país.

Comprar (i després vendre) la bici és un risc, sobretot si ho fas lluny del trajecte més transitat (Alemanya i Àustria) i no disposes de massa temps per fer-ho, però a nosaltres ens va sortir bé.

Les bicis de segona mà les vam comprar a Tuttlingen en una tenda que hi ha al centre de la ciutat (només n’hi ha 2, l’altra està a les afores i pel que sembla no en venen de segona mà). Només en tenien dues (vam tenir molta sort) i les vam comprar per 90 i 50 € cadascuna. A Àustria vam canviar la més barata per una en més condicions.

Finalment, a Budapest vam deixar les bicis en una tenda per a què ells ens trobessin un possible comprador. No va ser fàcil, però, realitzar-ho, i més aviat ens ho van fer com a favor personal per un cas desesperat ja que ens sortia l’avió en 2 hores.

L’equipatge el dúiem en alforges. Just abans de marxar jo em vaig comprar les Ortlieb seguint les recomanacions de les webs que havíem consultat. La veritat és que va ser una decisió molt encertada ja que són impermeables, fàcils de dur i muntar i tenen molta capacitat. De fet, molts dels grups que ens vam trobar en el trajecte d’Alemanya i Àustria les portaven.

No hi ha problemes d’allotjament al llarg de la ruta, sobretot si és reserva amb una mica de previsió quan la situació ho permet. Nosaltres dormíem en hostals, hotels (Linz i Budapest), habitacions lliures (les presenten com a Zimmer Frei) i albergs (Jugendherberge en alemany). L’únic amb el que cal anar en compte és que si prèviament durant l’etapa del dia no has pogut reservar habitació en alguna pensió, es pot trobar problemes per trobar-ne al centre de les ciutats mitjanament grans. A nosaltres ens va passar a Passau, fet pel qual només vam tenir l’opció d’anar a dormir a l’alberg.

A l’hora de reservar habitació, des dels punts d’informació d’Alemanya i Àustria no hi ha cap problema en fer-ho si pagues una petita comissió que varia en funció del lloc. Nosaltres aquesta opció, però, només la vam utilitzar a Àustria, ja que tan a Eslovàquia com a Hongria als punts d’informació que vam trobar no ens ho van fer. Sens dubte, el país on es troben més punts d’informació i vam ser millor atesos va ser Àustria.

Els preus de l’allotjament, sense tenir en compte els hotels, oscil·laven entre els 50 i els 70 € per habitació, esmorzar inclòs. Els millors llocs en els que hem dormit portaven el distintiu Bed&Bike. Els hotels evidentment resultaven més cars. Dels 3 albergs que vam estar l’únic que no recomanaria és el d’Ulm ja que és car, apartat i el tracte no massa agradable. El de Straubing és el més barat, cèntric i curiós. El tercer i últim alberg on vam dormir és el de Passau, el qual està molt bé tot i que queda una mica apartat i cal arribar per unes costes molt empinades.

Pel que fa a les visites, es passa per multitud de pobles i ciutats de manera que això va al gust del consumidor. A mi em van sorprendre agradablement les ciutats de Bratislava i Budapest potser perquè el trajecte ja arribava a la seva fi.

Nosaltres feiem uns 100 km diaris de mitja de manera que no teníem molt de temps per disfrutar de les visites, ara bé, si que vam tenir temps per aturar-nos, entre d’altres llocs, al camp de concentració de Mauthausen i al poblet de Willendorf.

Descripció de la ruta

Les dimensions del riu Danubi són impressionants. De fet, és un riu del que se'n treu molts aprofitaments, des dels energètics (et vas trobant preses per tot el trajecte) als de transport. Al llarg del riu hi ha indicacions del quilometratge que resta fins a la seva desembocadura.











La ruta alemanya comença al naixement del riu (Donaueschingen) i acaba a Passau després de recórrer uns 600 km. És l’única part en la qual ens trobem amb alguna que d’altra rampa forta però no massa llarga. La majoria del trajecte és asfaltat tot i que ens trobem amb més zones sense asfaltar que a Àustria. A diferència de la part austríaca, part del trajecte discorre per l’interior.

Cal tenir en compte que, pels llocs en què no hi ha carril bici, els cotxes alemanys, tot i ser respectuosos, corren molt.

Finalment, el llibre de ruta és fàcil de seguir ja que et dóna poques alternatives a la ruta principal.

La ruta austríaca és, sens dubte, la més transitada i millor condicionada. Són uns 325 km de Passau a Viena passant per llocs tant emblemàtics com la vall de Wachau. El recorregut és totalment pla i asfaltat quasi en la seva totalitat.

A diferència de l’anterior, el llibre de ruta et presenta alguna alternativa a la ruta principal. Aquestes són molt recomanables ja que el camí que transita per Àustria circula paral.lel al riu i, en molts casos, es pot fer monòton.

La ruta per Eslovàquia i Hongria són uns 350 km de Viena a Budapest. Aquesta ruta presenta moltes alternatives de manera que el quilometratge pot variar de manera considerable.

Hongria està millor condicionada que Eslovàquia, sobretot pel que fa a les indicacions, tot i que en ambdós casos molta part del trajecte passa per carrils bici mal asfaltats (si ho estan) i per carreteres on malgrat no tenir massa trànsit no disposen d’arcen i els cotxes passen molt a prop del ciclista a gran velocitat. Malgrat tot, no hi ha dificultat en seguir-la i és la part més sorprenent del trajecte.

Etapes per Alemanya (I)

Dia 1 (Molins de Rei, Tuttlingen)

Sortim des de Molins amb les alforges plenes d'il.lusions. I com que aquestes no ocupen gaire espai, les carreguem directament a l'avió sense haver-les de facturar.

Arribem a l'aeroport de Zurich, agafem el tren que ens ha de portar fins l'estació de tren i ja tenim el primer contratemps: baixem a Zurich Hardbrücke (la segona parada, crec), en comptes de Zurich HB (parada següent), pensant-nos que HB era el diminutiu de Hardbrucke.

La veritat és que millor que carregar les alforges d'il.lusions, les podíem haver carregat amb una mica de seny, ja que en aquesta estació ningú t'informa de res i no hi ha cap panell en anglès. Trobem un bon jan que ens dirigeix a la següent estació, i estem de sort, ja que arribem just deu minuts abans de que surti el nostre tren.

Comprem el bitllet. El paguem fraccionat: primer la part suïssa i després l'alemanya. Ens passem la resta del viatge intentant calcular el que costa el bitllet sense aconseguir-ho.

Arribem a Tuttlingen. Ens pensem que l'estació està lluny del poble i agafem un taxi. El trajecte dura 5 minuts. Anem a una de les pensions que teníem seleccionades i aquesta vegada si que l'encertem.

Sopem, passegem pel poble i anem a dormir que demà toca pedalejar... si tenim bici és clar.

Dia 2 (Tuttlingen, Mengen)

Avui comencem aquesta ruta plens de dubtes (serà un presagi?) ja que encara no tenim les bicis.

El dia anterior, mentre passejàvem pel poble, vam localitzar una botiga de bicicletes. Ens hi anem i ens ensenyen les 2 úniques bicis de què disposen i ens informen que són les úniques de la ciutat ja que l'altra botiga que es troba a les afores no venen bicis de 2a mà. Així que les comprem.

El trajecte d'avui és pla, tot i que a l’inici té alguna rampa amb pendent però curta, ben pavimentat, amb algun tram de grava però sense problemes, i està molt ben indicat. L’índex IBP és de 55.

Dinem a Beuron força bé tot i que el menjar alemany no és per tirar coets. Ja amb l’estómac ple continuem fins arribar a Sigmaringen on hi fem una parada a l’oficina d’informació. Ens diuen que l’alberg està tancat, ens ofereixen reservar ja l’habitació però com que ens diuen que no trobarem problemes d’allotjament més endavant, ens esperem.

Dormim en un pensió Bed&Bike d’Ennetach a tocar amb Mengen.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Dia 3 (Mengen, Ulm)

A l’igual que l’anterior, ens trobem amb alguna rampa no prevista (tot i que queda molt ben indicada al llibre de ruta), sobretot avançada ja l’etapa. El paviment es quasi tot asfaltat. L’índex IBP és de 71.

L’etapa comença molt bé ja que transita per l’interior, de manera que disfrutem de magnífiques vistes i de molt poc soroll. Parem a dinar a Munderkingen en un restaurant amb biergarten on prenem de menú paella. De fet, el metre parla millor l’espanyol que l’anglès, tot i que ens hem d’ajudar de signes. Ens planteja, una vegada ja dinats, desviar-nos a Rottenacker per anar a fer un bany a un llac natural i en seguim el consell.

A Ehingen se’ns plantegen dues alternatives. Nosaltres escollim la més curta ja que amenaça pluja i és una mica tard.

De fet, una vegada arribats a Ulm cau una bona tormenta que ens obliga a anar directament a l’alberg. Aquest està una mica apartat, és car i el tracte no és massa bo.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Dia 4 (Ulm, Erlingshofen)

L’etapa és totalment plana i travessa per algun parc natural en el que el camí no està asfaltat. L’índex IBP és de 58.

El dia amenaça plujós, però després d’esmorzar decidim sortir. Visitem Ulm ràpidament i comencem la ruta per llocs molt transitats. A partir de Weibingen travessem el parc de Donauwald per un camí sense asfaltar que ens enfanga les bicis. A partir del creuament cap a Leipheim (que no visitem) el camí millora. Quan la ruta transcorre just a tocar el riu, el camí tot i no ser asfaltat no presenta dificultats.

A Gundelfingen comença a caure gotes, de manera que decidim aturar-nos a dinar. Ja dinats, continua plovent de manera que anem a l’estació de tren per veure horaris per avançar fins a Ratisbona (Regensburg en alemany). Hi circulen bastants trens, però com que el temps sembla que millora decidim continuar i no ens equivoquem perquè el trajecte segueix per l’interior i el disfrutem molt.

A Dillingen nosaltres agafem una alternativa a la ruta principal que circula a tocar del riu que malgrat no està asfaltada s’hi va perfectament bé i s’evita circular pel carril bici a tocar de la carretera.

A Rettingen ens torna a ploure de manera que ens desviem del trajecte per anar a dormir a un hostal d’Erlingshofen.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Etapes per Alemanya (i II)

Dia 5 (Erlingshofen, Weltenburg)

Avui no hem dormit massa bé ja que el llit era molt tou. Tot i així, hem fet l’etapa més llarga del nostre trajecte per Alemanya (117 km) i hem avançat bastant ràpid, de manera que hem tingut temps de buscar un llit millor ...

El trajecte té alguna bona rampa a l’inici de recorregut i transcorre per algun que d’altre camí sense asfaltar. L’índex IBP és de 88.

Sortint de l’hostal decidim anar pel camí sense asfaltar del marge dret del riu que ens porta fins a Donauwörth. El camí té bastanta grava solta (4-5 km) però avancem a un bon ritme fins arribar al primer objectiu del dia. No hi parem però sembla que és una ciutat que val la pena fer-ho.

A partir d’aquí ens trobem alguna bona rampa que es troben molt ben indicades al llibre de ruta. El camí el fem en companyia del soroll d’avions militars i de magnífiques vistes que ens entretenen fins arribar a
Neuburg, on esmorzem.

Cal anar en compte, les indicacions que ens anem trobant no es corresponen a les del llibre. Tal i com s’indica a la web bicyclegermany.com, per Neuburg és difícil poder seguir-les.

Seguim el trajecte sense més demora fins a Ingolstadt, on aprofitem per parar-hi a dinar ja que és un ciutat que es presta a fer-ho. Agafem forces amb un bon plat d’espaguettis en un una placeta que convida a quedar-s’hi una bona estona.

Des de Ingolstadt a Grobmehring se’ns plantegen dues opcions. Nosaltres agafem la de la banda esquerra, la que recomana la web, i veiem que molts ciclistes també la fan. Sembla que hem escollit bé.

La ruta segueix sense problemes fins al creuament del riu en direcció a Neustadt en què les indicacions no es corresponen a les del llibre. La ruta del llibre està en obres però aconseguim seguir-la fins arribar a Sittling.

Posteriorment passa el mateix, ja que l’indicador de la cruïlla cap a Staubing és molt confús. Continuem fent cas al llibre.

Arribem a Weltenburg amb la intenció d’agafar el ferri i dormir a Kelheim, però l’últim és a les 18’10 h i ho deixem estar fins al dia següent.

Avui no hem estat de sort amb el lloc on dormir. Teníem ganes de buscar un bon llit ...

Trobem un hostal. Ens ensenyen l'única habitació que els hi queda, però com que era bastant d'hora, els hi diem que mirarem un altre lloc. Ens decidim per provar amb les zimmer frei (habitacions lliures en cases particulars) que fins ara no hem tingut el plaer de poder-hi dormir. En trobem una, ens l'ensenyen però decidim no quedar-nos-hi perquè queda molt apartada i no ens poden fer sopar. Sembla que ho entenen.

Retornem a l'hostal. El fill de la propietària, que ens havia atès anteriorment, em diu que em dirigeixi directament a la seva mare i, curiosament, ja han ocupat l'habitació anterior. Només ens queda l'opció de tornar a la zimmer frei.

Hi truquem. Surt la dona profundament disgustada i ens diu que ja no ens pot servir l'habitació (estava tota la casa buida!). L'hi demanem si us plau que ens la llogui, que tot està ple, ... estem fets pols. Però surt l'home i ens tanca la porta als nasos.

Continuem buscant. Ja desesperats, en una altra casa que també lloguen habitacions, ens n'ofereixen una d'individual amb dret a plegatin. Sense cap altra més opció, ens hi quedem.

No hem sopat.

Dia 6 (Weltenburg, Straubing)

Per tal de no començar la ruta massa tard, teníem previst passar a l’altra banda del riu amb la barca ja que el primer ferri no surt fins a les 10'00h.

Decidim, però, seguir les indicacions del llibre i esperem fins l'hora indicada. Això ens permet esmorzar tranquil.lament a casa dels nostres salvadors del dia anterior, visitar l'abadia benedictina de Weltenburg i babejar amb la fàbrica de cervesa.

Avui dinarem a la ciutat de Ratisbona, la més important que visitarem del nostre trajecte per Alemanya. Destaca el casc antic declarat patrimoni de la humanitat.

L’etapa només presenta alguna dificultat pel tipus de paviment al principi però el trajecte és pla en la seva totalitat.L’índex IBP és de 66.

Seguint les indicacions de la web bicyclegermany.com, a Kelheimwinzer passem a la banda esquerra del riu fins a Bad Abbach primer i a Ratisbona (Regensburg en alemany) després. La veritat és que l’alternativa escollida està molt bé, tot i que l’arribada a Ratisbona se’ns fa eterna pels estòmacs buits que tenim i el sol que pega. Hi recarreguem forces amb una bona pizza i un bon plat de macarrons.


Seguim per la banda esquerra del riu sense cap problema fins a Keifenholz, on les indicacions no es corresponen a les del llibre. Aquesta vegada seguim les senyals ja que sembla que escurcem un pèl el trajecte que ens porta fins a Wörth.

Després de prendre una bona cervesa seguim amb la intenció de seguir la ruta que evita l’alternativa de passar per Pittrich, però nosaltres ens la passem i seguim fins a Straubing on farem nit a l’alberg.

L’alberg és el més barat que hem trobat, no és que estigui massa ben condicionat però sense cap mena de dubte és el més autèntic i recomanable. Estem sols, l'habitació està prou bé i, per fi, dormim de conya.

I sopem.

Dia 7 (Straubing, Passau)

Com el dia anterior, l’etapa és plana i el ferm està bé en pràcticament tot el trajecte. L’índex IBP és de 67. De les etapes que es realitzen per Alemanya, aquesta és la que el llibre presenta més alternatives a la ruta principal, la qual sempre va per la banda esquerra del riu fins poc abans d’arribar a Passau.

Però també com l’anterior, cal anar amb molt de compte amb les indicacions ja que només començar la ruta, les senyals et duen a Parkstetten quan segons la guia el trajecte va directament a Reibersdorf i per això el quilometratge d’aquesta etapa no es correspon exactament al et que marca el llibre. Aquest fet també queda detallat a la web ja citada.

Fins a Deggendorf transitem per la ruta principal que et marca la guia, és a dir, la de la banda esquerra del riu. Ja esmorzats, decidim continuar per aquesta mateixa ruta ja que és l’alternativa més directa que ens porta a Passau i el dia amenaça plujós. En el cas de voler passar a l’altra banda del riu, cal agafar el transbordador de Niederalteich, on tenim temps, però, d’apropar-nos fins a l’església benedictina.

El riu només el creuem per anar a dinar a Vilshofen, en el qual ens enganxa la pluja i no tenim massa temps de poder-lo visitar malgrat sembli que valgui la pena.

A partir d’aquí només cal anar en compte pel tram ja passat Windorf que va per la una carretera bastant transitada i que estava en obres ja que segons sembla hi construïen el carril bici.

L’última part de l’etapa és bastant avorrida pel trànsit que hi ha tot i circular per carril bici.

Anem a dormir a l’alberg ja que en el centre és impossible trobar una habitació i tenim pressa ja que comença a ploure. L’alberg és el que té millor condicions dels que hem trobat, ara bé, es troba en la part alta d’una muntanya i cal arribar-hi per un carrer adoquinat i amb fortes pendents.

Etapes per Àustria

Dia 8 (Passau, Linz)

Després de 6 dies pedalejant per Alemanya, avui continuem la nostra aventura per Àustria.
El dia ha començat boirós, amb una mena de xiri-miri que no ens ha obligat a parar. A partir del migdia el cel s’ha anat aclarint.

Els 2 rius: Danubi (Danube) i Eno (Inn)

La ruta d’avui és plana, asfaltada i principalment transcorre pel costat del riu. L’índex IBP és de 70.


Des de Passau circulem pel carril bici que va paral.lel a una carretera bastant transitada. A partir d’Obernzell es va per una carretera asfaltada amb molt poc trànsit, la qual travessa la frontera entre Àustria i Alemanya.

Hem avançat fins a Au sense cap incidència. Aquí estàs obligat a prendre el
transbordador, amb 3 opcions molt ben indicades a la guia: la primera la barca travessa el riu i et deixa a Schlögen, per la segona i tercera cal avançar mig quilòmetre més. Ho fem. La segona també només travessa el riu, fent la barca viatges en continu. Finalment, la tercera i la que hem escollit, el transbordador et porta 3 km aigües avall fins a Inzell. Sens dubte, aquesta última és la que et retarda més, ja que nosaltres l’hem hagut d’esperar una bona estona.

A partir d’aquí hem anat avançant per la banda dreta del riu fins a Aschach. Just abans d’arribar-hi, parem al punt d’informació per reservar habitació a Linz. Ens hem permès el petit luxe de reservar un bon hotel ja que fent-ho des d’aquí surt bastant més barat (uns 80 € crec). A més, just al costat de l'oficina, vam aprofitar per canviar una de les bicis en un taller que venien bicis de segona mà.

Circulant per l'interior

Dinem ràpid un entrepà. Continuem la ruta havent decidit escollir una opció que ens presenta la guia que circula per l’interior. Aquesta en porta fins a Brandstatt, per la banda dreta del riu, i s’endinsa cap a Eferding. Per una estona ens hem separat de la monotonia que, a vegades, provoca transitar pel riu i hem disfrutat de nous paisatges. La carretera per on passa està molt poc transitada, és plana i ben asfaltada.

Una vegada retornem al riu, passem a la banda esquerra per la presa. Passem primer Ottensheim i arribem a Linz per un carril bici que circula paral.lel a una carretera amb molt de trànsit.


Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Dia 9 (Linz, Melk)

Avui hem fet parada al camp de concentració de Mauthausen. La visita al camp no tothom la recomana per la duresa que representa, i que personalment certifico, però jo crec que cal fer-la. Cadascú viu l’experiència a la seva manera. El camp de concentració no només és un camp d’extermini, és un camp d’usurpació de l’essència humana. Jo només recordaré, perquè és un fet poc conegut, que hi van morir 7.000 republicans espanyols.













Pel que fa a la bici, el trajecte d’avui és totalment pla (excepte l’opció d’anar a Mauthausen) i asfaltat. És l’etapa més llarga que hem fet i transcorre quasi sempre pel costat del riu. L’índex IBP és de 95.


Travessem la ciutat de Linz i comencem la ruta pel costat esquerre del riu per poder anar fins a Mauthausen. Les indicacions del desviament no són gaire clares, de manera que cal anar en compte. Nosaltres hi hem arribat per la part de darrera ja que la pendent és menor i no repetim el trajecte de pujada i baixada.

Retornem a la ruta, i passat el municipi de Mauthausen, travessem el riu per un pont on cal arrastrar les bicis. Seguim per la banda dreta del riu per endinsar-nos per l’interior. Les carreteres són poc transitades, de manera que es pot disfrutar dels paisatges tranquil•lament.

Dinem a Ardagger, tard ja que portem un bon retràs de la visita al camp de concentració, i continuem tot el trajecte fins a Melk pel costat dret del riu. Ens aturem a l’oficina d’informació d’Ybbs per reservar habitació. Aquesta oficina tanca a les 18 h i no està senyalada a la guia.

Aquesta etapa presenta dues alternatives per l’interior que estan detallades a la guia i que, per manca de temps, no hem pogut fer. Una passa per Klam i l’altra per Artstetten. Cal tenir en compte, però, que tenen alguna que altra pujadeta.

Abadia de Melk

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Dia 10 (Melk, Klosterneuburg)

Avui la visita la farem al petit municipi de Willendorf. El motiu: el lloc on es va descobrir una petita estatueta femenina del paleolític d’11cm i que segons sembla representava la fertilitat. Aquesta figura es coneix com la Venus de Willendorf i actualment es troba al museu d’Història Natural de Viena.

Per variar, l’etapa d’avui és tota plana i asfaltada i transita en bona part per la vall de Wachau, famosa pels seus vins blancs. L’índex IBP és 75.

Comencem el trajecte passant a la banda esquerra del riu paral•lels a la carretera. A diferència d’altres vegades, el recorregut no es fa monòton ja que el carril bici va elevat respecte la carretera i ens permet entretenir la vista amb magnífiques vistes.

Arribem a Willendorf. Per anar fins el punt on es va descobrir l'estatueta cal fer-ho a peu (uns 50 m només).

Seguidament travessem la vall de Wachau en companyia de vinyes i ciclistes. Segurament aquesta es la part més transitada i visitada de tota la ruta.

Arribem a Krems, esmorzem per fi el famós pastís de poma austríac, el apfelstrudel, i ens dirigim a l’oficina de informació per poder reservar habitació a Viena o als voltants. No ens atenen massa bé i ens cobren 6€ per fer la reserva, així que ho deixem estar per més endavant.

Seguim per la banda esquerra del riu fins a la presa de Altenwörth. Malgrat la guia ens senyali un tram passat Krems sense asfaltar, aquest ho està en la seva totalitat.

Una vegada hem passat a la banda dreta, arribem a Tulln i anem directament a l’oficina d’informació per reservar, ara sí, habitació a Klosterneuburg i poder anar a visitar el dia següent Viena.

Arribem a Klosterneuburg sense cap problema i sense fer massa cas a les indicacions, ja que el quilometratge acostuma a ser molt optimista i sempre es queda curt respecte el que ens marca el gps. Aquesta experiència la vivim repetides vegades, però ens dóna ànims per arribar als llocs.

Anem directament a la pensió on teníem reservada l'habitació per un parell de nits. A diferència d'altres vegades, no hem tingut sort. Ens ha tocat un matalàs tou com la meva panxa, però no tenim alternativa, la resta de pensions estan a tope.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Dia 11 (Viena)

Avui el dia el passarem a Viena. Per anar-hi, hem agafat el tren que ens hi porta directament.

Només arribar a la ciutat, vàrem comprar la guia de la ruta (la Danube Bike Trail 3) que havíem de seguir per arribar a Budapest.

Viena és una ciutat prou espectacular per la seva monumentalitat. Com que només disposàvem d’1 dia per poder visitar-la, vam seguir les indicacions de la nostra guia i la veritat és crec que ho vam encertar de ple.

Dels llocs on vam anar, en destacaria tres: el primer és el barri antic de Spittelberg: petit però molt xulo; després, el Naschmarkt, un mercat enorme en el que vàrem dinar, concretament en un restaurant indi que, pel que ens van dir uns austríacs asseguts al nostre costat, era el millor de la ciutat. I finalment, el Prater, al qual hi vam arribar tot passejant per la ciutat.

També ens vam permetre el petit luxe de menjar el pastís Sacher de xocolata i melmelada al cafè pel qual rep el famós nom i et foten una bona clatellada.

Dia 12 (Klosterneuburg, Bratislava)

Després d’haver descansat un dia, continuem la ruta i ens disposem a entrar a Eslovàquia. L’etapa d’avui és la més fàcil i tranquil.la de la ruta ja que és plana, excepte els ponts de Viena i Bratislava, i quasi tota asfaltada, cosa que ens permet arribar bé a Bratislava i visitar-la amb temps. L’índex IBP és de 51.

Des de Klosterneuburg recuperem el camí que ens porta a Viena pel riu. Ja a la capital austríaca, cal anar en compte ja que nosaltres no hem vist la senyal que ens porta cap a l’interior de la ciutat i hem continuat paral•lels al riu fins al pont de Praterbücke, on recuperem la ruta principal i travessem a l’altra banda, circulant prèviament per un illa interior del riu.

Interior del parc

Ja sortint de la ciutat, travessem uns dipòsits de fuel i arribem al Parc Nacional de Lobau. El trajecte a través del parc és llarg, molt agradable i tranquil. El camí transita elevat pel dic del riu, fet que et permet disfrutar dels paisatges. La part final abans d’arribar a Hainburg no està pavimentada però igualment està en bones condicions.

Anem a l’oficina d’informació de Hainburg per reservar habitació a Bratislava, però al tractar-se de països diferents no ens ho poden fer.

Arribem a Bratislava només aturant-nos al pas fronterer, no per ensenyar els passaports sinó per fer algunes fotos de guixetes ja bastant oxidades.

Bratislava

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.