LA TRAVESSA DELS PIRINEUS EN BICI

Aquest és el relat de la Travessa dels Pirineus catalans que vaig realitzar a primers de setembre de 2010.

Vaig començar al Cap de Creus i vaig acabar a la Vall de Boí, més concretament a Barruera. El trajecte segueix les descripcions del llibre La travesía de los Pirineos en BTT del Jordi Laparra. Jo només vaig fer un parell de variants a les dues últimes etapes.

En un principi tenia previst fer la ruta en 7 dies però al segon dia ja vaig decidir allargar-ho a 8. La decisió la vaig prendre perquè estava disfrutant molt sobre la bicicleta i els entorns, i escurçar els dies significava passar més temps sobre la bici. I com que la veritat és que parava més del que tenia previst (sempre em passa el mateix), penso que va ser una decisió molt encertada.

Per arribar al Cap de Creus, els meus estimats pares, ja jubilats, m’hi van acompanyar en cotxe. El dia anterior a l’inici del trajecte el vam passar a Cadaqués. Per començar la ruta ens vàrem despertar ben d’hora, lo just per poder disfrutar d'una magnífica sortida del sol abans de començar a pedalejar.

Els allotjaments han estat bàsicament hostals, algun apartament rural i un alberg (el de Torre de Cabdella). Alguns ja els tenia reservats abans de sortir però per l’època en que em trobava la veritat és que no hi ha cap problema en trobar lloc per dormir.

He disfrutat de la companyia de 3 companys de trajecte: el Jordi, el Jan i el David. El Jordi és una bomba tan a dalt com a baix de la bici. Tot energia i vitalitat. El Jan és un jove alemany que també li va la marxa ja que malgrat portava 15 quilos de pes a l'esquena no li feia por res. Només tenia ganes d'aventura. I finalment el David, que malgrat tenir el cap en més d'un lloc (sobretot a Valladolid) xalava amb les pujades i baixades de la ruta. Sens dubte, ha estat una molt bona experiència poder compartir les sensacions que desperta aquesta ruta amb ells.

L’únic consell que us puc donar és de tenir més present com pugen els metres de desnivell en el gps que no pas els quilòmetres ja que aquests costen molt de que avancin. És per això que cal prendre-s’ho amb mooooooooooolta calma i disfrutar al màxim de l’entorn i la soledat.

Jo us puc ben assegurar que ho he fet....

1. Del Cap de Creus a Albanyà

Aquesta primera etapa la faig en companyia dels meus pares. Em duran les alforges fins al lloc de destí, fet que em permetrà avançar amb més comoditat.

La ruta circula per dos entorns actualment protegits: el Cap de Creus i la Serra de l’Albera. La serra de l'Albera, que té els colls més baixos de tot el Pirineu, ha estat de sempre lloc de pas, però també lloc d'establiment humà. En els seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya. A més, hi ha un ric patrimoni d'art romànic del que destaca l'antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera.

Arribem al Cap de Creus just quan falten uns 10 minuts per la sortida del sol. A uns 200 m d’arribar a l’aparcament travessa la carretera un gat negre (espero que no sigui un mal presagi). Deixem el cotxe i caminem un tram del camí de ronda per poder trobar un bon lloc des d’on disfrutar la sortida del sol. Si alguna cosa us recomanaria que no us deixéssiu perdre d’aquest viatge és aquest preciós moment.

A la casa rural on he dormit la primera nit he conegut el meu primer company de viatge, el Jordi. Tenia previst donar la volta a Catalunya. L’any passat ja va fer una part de la ruta que ara ens disposem a fer tots dos però va haver de deixar-ho a Llavorsí perquè les condicions metereològiques no el van acompanyar. Em fa cinc cèntims del que ens queda per endavant i ens n’anem a sopar ben d’hora.

Ja sopats, amb els meus pares agafem el cotxe i anem a passejar per l’Albanyà. Jo estic una mica acollonit perquè tothom parla de què la travessa pels Pirineus cal fer-la amb el menys pes possible i la meva neurona no es fa més que capficar en si porto massa pes (vaig calculant si el pes dels calçotets de recanvi que porto és excessiu). Tant és, confio en què les meves cames em duran fins al lloc de destí.


DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Distància 96 km
Desnivell 2.130 m
Alturà màx 358 m
Temps 7 h 30 min
Promig Velocitat 13 km/h
Índex IBP 162

Començo a pedalejar ben d’hora. Per la carretera que porta a Cadaqués no hi circula ningú per lo qual deixo anar els meus pensaments en tot el que em queda per endavant. A Cadaqués agafo el camí de l’Aigua que porta fins al coll de Perafita. Té algun tram de bastant dificultat tècnica i amb força pendent. Una vegada arribats al coll, ens enfilem per una carretera que duu fins al GR que travessa el Parc. Un camí molt xulo, fàcil de seguir i amb magnífics paratges.

Abans de baixar al Port de la Selva em trobo un xicot que ve de seguir a peu el GR 11 que travessa els Pirineus des de l’Aragó. Porta quasi un mes caminant, havent dormit només tres dies a cobert (en refugis, clar) i lluitant amb guineus i porcs senglars per a què no li fotin el menjar.

Des de Llançà (el tram per carretera fins a Llançà millor ni parlar-ne) cap al Puig de San Silvestre es segueix un camí que en un inici és força avorrit (serà perquè travessa un camp militar) però conforme agafa alçada és més entretingut pels boscos d’alzina surera pels que passem. Ja a Vilamaniscle avanço per una carretera local sense trànsit i just abans d’arribar a l’Espolla es pren una pista en no massa bon estat en la qual punxo la roda del darrere. Arribo al poble on em retrobo amb els meus pares i quedem per dinar a Cantallops. Compartim una magnífica paella d’arròs negre al bar de la Concòrdia, un lloc molt recomanable per parar-hi a dinar, i ens despedim (em deixaran les alforges a l’Albanyà i retornaran cap a casa).

D’Agullana a Darnius el camí és fàcil i divertit perquè vas entremig de boscos d’alzina
surera mentre et trobes alguna rampa que es supera fàcilment. Des de Darnius envolto el pantà de Boadella per pista asfaltada fins que t’enfiles cap a la collada de la Creu de l’Ocell. Baixo fins a Sant Llorenç de la Muga i m’hi perdo una estoneta penedint-me de no poder passar-hi la nit ja que a les terrasses dels bars i als mateixos carrers si respira bon ambient .

Arribo a Albanyà tard i cansat. Però m’espera una última sorpresa: just a l’entrada del poble m’estan esperant el meus pares que també han decidit de passar-hi la nit. Que rebé!

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

2. D'Albanyà a Camprodon

Com que he saltat del llit ben aviat, mentre ens preparen l’esmorzar vaig carregant l’equipatge a la bicicleta per sortir una vegada ja tingui l’estómac ple. Encara tinc algun dubte de si he de deixar alguna cosa, així que li faig comprovar a la meva mare el pes de les alforges. Calculem que dec portar uns 6 o 7 quilograms en total.

Avui és la primera etapa amb alforges i la que presenta les primeres pujades fortes i que no s’acaben mai. Tot plegat em tenia una mica acollonit, però el Jordi em va fer una petita descripció del que ens queda per endavant i em tranquil•litza pel fet de què gran part de l’etapa circula per camins que han estan asfaltats (a diferència del que es cita a la guia).

L’hostal La Placeta on dormiré és altament recomanable. Cuiden al ciclista fins a l’últim detall. Desgraciadament el Jordi no hi ha trobat habitació, però hem quedat per sopar-hi plegats.

DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Distància 64 km
Desnivell 2.108 m
Alturà màx 979 m
Temps 6 h
Promig Velocitat 10,3 km/h
Índex IBP 147

La pujada al Coll de Riu és continua però hi ha trams on poder descansar les cames. Comença amb la pista asfaltada però conforme avança aquesta només ho està en els trams més pedregosos i de difícil circulació. Les rampes més complicades estan a l’inici (que al no tenir cap dificultat tècnica es poden superar bé) i, sobretot, ja arribant. A dalt del Coll em retrobo amb el Jordi i baixem junts. Les rampes inicials de baixada són les més fortes i cal anar en compte. Com que la baixada es va suavitzant, puc compartir les primeres sensacions de la travessa abans de parar un moment al Punt d’Informació de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa i arribar poc després a l’hostal de Sadernes on esmorzem. Mentre jo m’entretinc ficant-me crema solar i carregant de nou aigua, el Jordi va tirant preveient que ens trobaríem passat un quart d’hora.

Només havent reprès la marxa m’aturo a contemplar el pont del riu Llerca. Em trobo amb un grup d’excursionistes un dels quals m’explica que ja fa uns anys també va fer la traspirenaica. La veritat és que al paio se’l veia entusiasmat i si no l’aturo segurament l’etapa no l’hauria acabat a Camprodon sinó bastants quilòmetres abans per manca de temps.

Continuo tirant per carretera fins a trobar la pista també asfaltada que em permet avançar a un bon ritme i sense massa dificultat. Disfruto de l’entorn (no hi ha gens de trànsit) fins trobar-me amb rampes cada cop més severes. L’últim tram fins arribar al Coll de Carreres cal pendre-s’ho amb moooooooolta calma, ja que l’únic que avança al gps són els metres de desnivell.

No tornem a coincidir amb el Jordi fins a les últimes rampes de la Collada de Sant Pau. El que havia de ser un quart d’hora s’havia convertit en 2 o 3 hores. Aquest paio és impressionant, només s’ha aturat per prendre unes barretes energètiques i poc a poc però sense pausa ha anat tirant. Baixem fins a Sant Pau de Seguries i d’aquí emprenem l’arribada a Camprodon per una pista asfaltada que va paral.lela al riu Ter i per la qual et vas trobant senyalitzacions que t’expliquen les característiques de l’entorn. Una vegada més, el Jordi em deixa enrere mentre jo em distrec llegint les senyals i disfrutant dels últims moments de l’etapa.

Ja a Camprodon m’aturo a l’oficina d’informació per preguntar per l’hostal on m’he d’allotjar. La noia m’explica com arribar-hi i riem una estona sobre la ubicació de l’oficina (just enmig d’una rotonda).

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

3. De Camprodon a Planoles

A l’hostal m’han preparat un esmorzar per cinc dies així que deixo les peces de fruita, mig litre de suc (l’altre me l’he begut), dues pastes i alguna cosa més a l’habitació. Com que Camprodon és bastant turístic, aprofito les primeres hores del dia, que no hi ha pràcticament ningú, per fer-me la foto de rigor al pont i em disposo a començar l’etapa.

El Jordi no anirà pel mateix trajecte que jo ja que ell ha escollit passar pel la Collada Verda. Com que no dormirà a Planoles, durant el sopar hem quedat per dormir al mateix lloc a Bagà (final de la quarta etapa).

Avui he dormit a la Fonda Cal Daldó on t’ofereixen un tracte exquisit. El plat de vedella amb bolets que m’he cascat per sopar també el recordaré força temps.

DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Distància 60 km
Desnivell 1.885 m
Alturà màx 2.046 m
Temps 6 h
Promig Velocitat 10 km/h
Índex IBP 122

La primera aturada ja la faig a Vilallonga de Ter on de jovenet hi vaig estiuejar uns anys. Coincideixo amb la sortida d’una biathló i els organitzadors m’animen a seguir a la resta de bicis. Jo els hi dic que potser per l’any vinent sí. Mentre veig la sortida, un dels controls m’explica com va ser la seva experiència a la traspirenaica ja fa uns anys.

A Tregurà de Dalt hi arribo per una carretera poc transitada. M’aturo a fer un café abans de tirar cap al Collet de la Gralla. S’hi arriba per un camí arreglat no fa massa i amb una pujada constant que només es fa pesada per la quantitat de 4x4 que hi circula (és diumengeeeee! Argh!!!!). Malgrat els monstres, es disfruten de vistes espectaculars de la vall del Ter.

Ja en direcció a la collada de Meianell em retrobo amb els de la biathló just quan els primers es acaben el tram a peu i tornen a agafar la bici. Mentre veig com fan el canvi, l’organització té pietat de mi i em deixa també avituallar-me (síndria, plàtans, beguda isotònica). Gran és la meva sorpresa quan veig que un dels primers és el creador de wikiloc on penjo les meves rutes, el Jordi Ramot.

Fins a la collada, he d’anar mirant enrere per no molestar als participants. Quan hi arribo m’aturo una vegada més per flipar com és pot anar tant ràpid en bicicleta.

La baixada cap a Ribes de Freser se’m fa molt pesada perquè les condicions del camí són bastant dolentes fins que no arribem al tram asfaltat final. Les forces les recupero, però, jalant-me uns magnífics canalons de bolets al restaurant dels Caçadors.

Ja dinat, tiro cap a Vilamanya una mica acollonit. Pel que he llegit per internet, la pujada és de lo pitjoret que té la Travessa. No sé si és per efecte del dopatge amb els canalons, però el fet és que també ha estat un pujada ben xula. Té alguna rampa forta, forta... però l’entorn ajuda a superar-la. Fins a l’entrada del bosc de Batet (ja passat Vilamanya), s’hi arriba per camí asfaltat però sense gens de trànsit. Travesso el bosc (el camí no està massa bé però no té pujades que cridin l’atenció) i com vaig bé de temps m’aturo a veure si trobo algun bolet. El resultat millor ni comentar-lo.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

4. De Planoles a Bagà

Només sortir de Planoles em trobo amb el segon company de ruta, el Jan. Me’l trobo esmorzant un tros de botifarra negra alemanya (de ben segur que no deu haver provat els magnífics embotits de Planoles). El Jan és un jove alemany que ha començat la ruta a França i pretén arribar a Donosti. Va carregat amb una motxilla a l’esquena que supera fàcilment els 15 quilos (acollonant!) i a més de dur tota la casa a sobre, i part del menjar que hi té, porta un plànol de la península que m’hi jugo el que no tinc que no li ha costat més de 5 €. Ell també té la intenció de seguir per camins poc transitats (els té marcats en bolígraf al plànol), així que quan li explico quin és el meu pla de ruta em pregunta si em fa res de què m’acompanyi. I jo encantat, com no.

Avui arribem al Parc Natural del Cadí-Moixeró però l’entorn per on circularem és bàsicament el de les pistes d’esquí de la Molina i de la Masella. Pedalejarem envoltats de remuntadors i telecabines que arribat el cas ens podrien haver servit d’alguna ajuda que us puc ben assegurar que no ens hagués anat gens malament.

A Bagà ens retrobem amb el Jordi i flipa amb la cara de destrossat que porto a sobre. Compartim hostal (l’Hostal Nou) i cada un disposa d’una habitació de majarajà. A l’endemà ell descansarà anant a passar el dia a Manresa mentre jo encara no sé ben bé que podré fer. Durant la tarda ha plogut bastant i la predicció del temps diu que demà plourà tot el dia. Mentre sopem decideixo que si pel matí no plou almenys intentaré arribar fins a Tuixén.

El Jan anirà a dormir al càmping de Balsareny. Quedem que el passaré a recollir per fer junts l’etapa de demà.

DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Distància 55 km
Desnivell 1.746 m
Alturà màx 2.094 m
Temps 5 h 15 min
Promig Velocitat 10,6 km/h
Índex IBP 125

El tram de carretera de Planoles a Toses és molt tranquil, de manera que puc escalfar la neurona practicant el meu anglès macarrònic amb el Jan. Ens enfilem cap a la collada de Toses per una carretera més transitada que l’anterior i des d’aquí cap a la collada del Pedró per un camí que sense dubte és lo millor de l’etapa d’avui. Arribem al Cap de la Costa Rasa (punt més alt de l’etapa, 2.094 m) per un camí en no massa bon estat i amb alguna rampa bastant forta. Esmorzem-dinem en el merendero dels esquiadors del que disposem per nosaltres solets. Jo encara tinc l’entrepà que em van preparar a Camprodon el dia anterior i me l’endrapo sense cap dilació.

Des d’aquí entomem una baixada espectacular per les pistes d’esquí de la Molina. Pel que veig a les senyals, només es tracta d’una pista blava (no em vull imaginar com deuen ser les vermelles), i el Jan, ja sigui per efecte de l’edat o pel pes que porta a sobre, disfruta la baixada al màxim mentre jo apreto les pastilles de fre fins a la sacietat (sóc dels ciclistes del paleozoic que encara no fan servir frens de disc).

Abans de prendre el sender que ens durà a la carretera, ens aturem a carregar aigua
en una de les casetes del personal de manteniment de les pistes. I fem bé perquè en aquesta etapa és difícil trobar punts o fonts on poder carregar els botellins. El sender és molt entretingut i no és massa tècnic.

Arribem a les pistes de la Masella per carretera i prenem el camí que en durà al Coll de Pal. Aquest camí és realment dur, amb rampes molt fortes i amb pedra solta. És, de fet, l’únic punt en tota la travessa on he hagut de saltar de la bici perquè la pendent i el camí no m’han permès mantenir l’equilibri. Per donar-li una mica més d’èpica a l’etapa, comença a ploure ja arribant al Coll.

A dalt del Coll ja plou amb ganes. Segurament la millor decisió hagués estat arribar a Bagà per carretera, però agafem el desviament que ens portarà per camí al destí passant prèviament per la collada de la Bòfia on hi arribem ben molls. Ens aturem una estoneta al refugi del Rebost i ens acabem d’assecar baixant fins a Bagà .

Arribo realment rebentat.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

5. De Bagà a Noves de Segre

El primer que faig només despertar-me és mirar per la finestra. Sortosament el cel està ennuvolat però no sembla que hagi de ploure, així que començo amb la letúrgia de cada matí: distribueixo el pes en les dues alforges, les carrego a la bici i me’n vaig a esmorzar. L’esmorzar el comparteixo amb el Jordi amb el qual ja no coincidiré més però que hem mantingut el contacte per telèfon per explicar-nos les nostres aventuretes sobre la bici.

L’etapa l’he compartit de nou amb el Jan. Al càmping ha travat amistat amb uns excursionistes polonesos i com que anaven a la Seu d’Urgell, ha quedat amb ells per que li duguessin part de l’equipatge. Just arribant a Tuixén, el Jan ha decidit tirar fins a la Seu per recuperar-lo i arreglar certs problemes que tenia al pedal de la bici. Hem quedat per retrobar-nos a l’endemà a Llavorsí.

L’entorn era tan espectacular que li he intentat explicar amb el meu anglès súper fluid les característiques de l’entorn del Parc Natural de la Serra del Cadí-Moixeró. Com que hem vist volar algun voltor, m’he fet el xulo i l’entès explicant-li que el Pirineu català és l’únic indret d’Europa on hi nidifiquen les quatre espècies de voltors: els voltor comú, el voltor negre, el trencalòs (me n’he fet un fart per explicar-li com s’alimenta aquest bitxo) i l’aufrany. Espero que sigui veritat.

La idea era arribar a Tuixén perquè en cas de pluja l’endemà faria el tros d’etapa que m’hagués quedat pendent avui. La veritat és que he estat de sort perquè malgrat no poder disfrutar de la presència del Pedraforca (el maleït ha estat amagat darrere els núvols tot el trajecte de pujada al Coll de Torn) no ha plogut en tot el matí. Arribant a Tuixén el sol intentava treure el cap entre els núvols. Vaig a dinar a Cal Gabriel i m’emporto la sorpresa al conèixer la mestressa de la casa. És del meu poble, de Molins de Rei! Li pregunto pel temps i em diu que totes les prediccions diuen que plourà, així que em prenc el dinar amb calma i espero a veure com evoluciona el tema. Després de carregar l’estómac amb un bon plat de macarrons i passada una bona estona, la pluja no semblava pas que volgués arribar, de manera que em despedeixo i me’n vaig cap a Noves.

L’etapa l’hauré de repetir perquè la majestuositat de pedalejar tenint a una banda la Serra del Cadí i de l’altra el Pedraforca tothom diu que no es pot deixar perdre. Malgrat tot la pujada al Coll ha estat espectacular i l’he disfrutat moltíssim.

DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA
Distància 68 km
Desnivell 1.819 m
Alturà màx 1.912 m
Temps 6 h
Promig Velocitat 11,3 km/h
Índex IBP 132

Des de Bagà es comença pujar. Les pendents no són, però, excessives, s’hi troben descansos i el ferm està en bones condicions. L’entorn, a més, va variant conforme es puja travessant boscos fins passat el Coll de la Bena. Arribats al Coll de Torn només disfrutem de la companyia de les vaques i d’un majestuós silenci.

La baixada la iniciem per camí pedregós i més endavant ens desviarem per un sender un pèl tècnic i amb més pendent. És una baixada divertida però que en alguns trams cal anar amb compte.

Arribem a la carretera que ens durà fins a Tuixén, el Jan continua tirant fins a la Seu i jo m’aturo a dinar. Des d’aquí empalmo amb un camí en descens paral.lel a la carretera que em permet tornar a calentar les cames abans de prendre la última pujada del dia, el Coll Arnat.

El camí de pujada al Coll just l’estaven arreglant. És una pujada sense masses dificultats però un pèl pesada per la pòls que he trobat i per que sempre veus lluny, lluuuuny, el tram de camí que encara queda. Si es mira la botella mig plena, però, sempre es pot mirar enrera i deleitar-se amb les magnífiques vistes sobre la Vall de La Vansa i el tram de camí ja fet. Les vistes des del coll són un espectacle.

Com sempre que vaig bé de temps em distrec massa al coll, perquè el cel comença a agafar un to fosc que no m’agrada massa. Reprenc la marxa i la baixada és bastant pesada, sobretot a l’inici. Arribant es suavitza i com que encara no plou, disfruto de les vistes sobre Castellar de Tost (té una granja de vaques espectacular).

Arribo a Noves de Segre ben sec (qui ho havia de dir el dia anterior!).

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

6. De Noves de Segre a Llavorsí

Abans de pujar a la bici, esmorzo al bar La Barca. Els amos m'han tractat a cos de rei i les peres al vi que em van servir només arribar-hi el dia anterior estàven collonudes. Mentre carrego bateries peto la xerrada amb la gent que arriba a fer el primer cafè del dia. Els hi comento que la meva mare va ser la última professora que va donar classes a Castellàs i de lo qual me'n sento molt orgullós. Castellàs és un poble d’11 habitants que pertany al municipi de l’Alt Urgell Les Valls d’Aguilar (Noves n’és la capital i el poble més gran amb 134). Va ser el seu primer destí com a professora quan encara no tenia 18 anyets i només tenia un alumne. M’imagino que la classe la deuria tenir ben controlada.

A Argestues he fet la primera parada per problemes estomacals. Cal anar en compte i no arribar amb una velocitat excessiva ja que a segons sembla a l’entrada del poble hi ha perill que hi travessi algun nano. Jo no hi he trobat a ningú que forma part dels 23 habitants del cens. He aprofitat per visitar l’ermita romànica i disfrutar una bona estona de l’entorn i de la tranquilitat.

A Llavorsí hi he arribat just per dinar. A l’Hostal Noguera m’han tractat la mar de bé ja que hi he pogut dinar malgrat arribar passades les 4. A més, com que tenia problemes a la roda del darrere de la bici i la meva destresa amb qualsevol dificultat tècnica no es de les meves especials virtuds, també m’han facilitat un telèfon d’una tenda de bicicletes d’Esterri d’Àneu que treballen a domicili.

Avui he entrat al Parc Natural de l’Alt Pirineu i ja no l’abandonaré fins acabar la meva aventura.


BREU APUNT HISTÒRIC


Ja arribant a Llavorsí, passo prop de la muntanya del Baladredo. Durant la guerra civil, l’estiu de l’any 38, hi esdevingueren enfrontaments entre els 2 bàndols perquè en aquesta zona hi estava establert el Front del Segre i la Noguera Pallaresa. Sort, Llavorsí, Rialp, etc. pertanyien a les forces nacionals que s’hi establiren quan es va ensorrar el Front d’Aragó el març del 38. Al llarg del Segre i la part baixa del Noguera Pallaresa d’aquest front les forces faccioses establiren caps de pont (Seròs, Balaguer, la Baronia i el Montsec), mentre que a la part alta del Noguera optaren per ocupar la primera línia de turons per sobre del riu. Davant del Cap del Baladredo, els cims de les muntanyes de Roc Roi, Serelles, Biuse i La Crestelleta s’havien convertit en posicions estratègiques per a la defensa de Llavorsí i la carretera que hi arribava. Les forces republicanes es situaren al Baladredo, part de Serelles i Urdossa.

El front del Pallars va estar bastant inactiu fins al 21 de juliol. L’endemà va començar la batalla que va durar pocs dies. Com quasi totes les batalles que s’esdevingueren en aquest front, fou un rotund fracàs pels republicans que intentaren una penetració cap a Llavorsí per Serelles i el barranc del Riu (aquí hi va ser destruït un batalló republicà per part de requetés).

La matinada del dia 25 havia començat la darrera i més coneguda ofensiva de l’exèrcit republicà, la Batalla de l’Ebre. Sembla que l’objectiu dels atacs de Baladredo era el de despistar l’exèrcit nacional. El preu que van pagar les forces republicanes, però, va ser excessivament alt, més de 380 morts, gaire bé tots de la lleva del Biberó. Per més informació: Les Batalles del Segre i la Noguera Pallaresa (Ed. Pagès Editors), 25 Excursions pel Front del Pallars (Ed. Cossetània Edicions).

DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA
Distància 53 km
Desnivell 1.494 m
Alturà màx 1.733 m
Temps 5 h
Promig Velocitat 10,5 km/h
Índex IBP 100

Fins Argestues s’hi arriba per carretera en ascens i amb molt poc trànsit i a partir d’aquí es pren un camí que no té massa dificultat i travessa el bosc de Saulet (m’apropo al poblet abandonat havent de passar per alguna tanca que no facilita el pas). Des del creuament del riu Pallerols comença la pujada.

M’aturo a Pallerols del Cantó a esmorzar tranquilament mentre peto la xerrada amb un vilatà i veiem el poc i lent trànsit que circula per la carretera del Port del Cantó. M’afegeixo a la jungla fins al camí que s’endinsa al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquest camí està ben condicionat i no té pendents excessives, així que vas pujant entre boscos i disfrutant de l’entorn fins que s’arriba, ja en baixada, al refugi de les pistes d’esquí de Sant Joan de l’Erm.

Com que avui tinc ganes d’arribar aviat i no em trobo massa bé sobre la bici només m’aturo al refugi a prendre un refresc. Continuo baixant i m’aturo a Sant Joan de l’Erm Vell (crec que aquí l’exèrcit republicà hi tenia bateries d’artilleria), a fer el meu segon intent de búsqueda de bolets (amb el mateix resultat que el primer) i a Montenartró per xalar una estoneta de les vistes del Baladredo.

Fins arribar a Llavorsí només cal anar amb compte amb el camí que duu a la carretera (té algun tram pedregós i de forta pendent) i amb el trànsit d’aquesta mateixa.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

7. De Llavorsí a la Torre de Cabdella

L’etapa d’avui l’esperava amb candeletes.

No fa pas massa he acabat de llegir Les Veus del Pamano d’en Jaume Cabré. Feia molt de temps que llegint no xalava tant. Al llibre, ambientat a la Vall d’Àssua durant la postguerra, s’hi descriuen llocs com el riu Pamano o el Montsent de Pallars. Avui els podré degustar una bona estona.

Tothom, a Torena, tenia una mirada esmolada d'odiar tant, de callar tant durant tant de temps (Les Veus de Pamano, Jaume Cabré).

Avui he tornat a tenir companyia i per partida doble. Només entrar al Parc primer he retrobat al Jan, mentre jo estava contestant una enquesta que m’estava fent una xicota per saber el coneixement que té la gent del parc (sona raro no?), i poc després he conegut al meu tercer company de viatge, el David, que és de Valladolid. El Jan avui tenia pressa, així que ha anat tirant mentre el David i jo compartíem les magnífiques experiències de la ruta. A més, com que part de l’etapa coincideix amb els Pedals de Foc, també ens hem aturat a xerrar amb uns ciclistes andalusos encantats de l’experiència que estaven vivint.

Just quan l’etapa arribava a la seva fi, hem decidit prendre una alternativa: en comptes de baixar des del Coll de Triador cap a Espui, hem tirat pel camí que duu a l’estany Gento per l’antic carrilet. Ha estat una decisió presa a l’ababalà perquè la idea era la prendre el Telefèric que baixa fins al pantà de Sallente. A mig camí, com que no sabíem els horaris, el savi del David ha trucat a la seva parella perquè els preguntés a informació i, sortosament, les baixades són a les 13 i a les 18 h. Hem arribat quan faltava un quart d’hora per les sis, així que tot ha sortit rodó.

El David ha dormit a Espui i jo ho he fet a l’alberg de la Torre de Cabdella, on hi estiuejava de jovenet. Em feia gràcia poder veure velles cares conegudes.

DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA
Distància 68 km
Desnivell 1.830 m
Alturà màx 2.271 m
Temps 7 h
Promig Velocitat 9,7 km/h
Índex IBP 124

Des de l’inici ja estem pujant, primer per carretera (fins poc abans d’arribar a Baiasca) i després per camí. La pendent és constant però no excessiva i el ferm està en bones condicions. Segurament les últimes rampes són les més exigents però també és on es disfruten de vistes més espectaculars del Pirineu. Ens aturem a esmorzar al refugi que es troba poc abans d’arribar al Coll del Rat en un entorn difícilment descriptible.

Fins al Coll de Pedres Blanques la pujada és bastant moderada però s’endureix fins arribar al refugi de Quatrepins. A partir d’aquí es circula per sobre dels 2000 metres sense cap dificultat destacable. Es travessa la serra dels Estanyets, el Coll de la Portella, el pas de la Mainera i s’arriba a la falda del imponent Montsent de Pallars.

Abans d’arribar al Coll de Triador ens desviem i prenem les últimes rampes del dia fins arribar al camí que baixa a Espui. Nosaltres ens n’anem cap a l’estany Gento per un camí que segueix l’antic carrilet que no és ciclable en tots els trams però pel que s’avança força bé. Les vistes sobre la Vall Fosca bé s’ho mereixen.

Arribem just per prendre el telefèric que ens baixarà fins al pantà de Sallente.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

i 8. De La Torre de Cabdella a Barruera

I ja s’acaba ...

La meva travessa particular l’he acabat a Barruera, en comptes de Pont de Suert com marca la ruta oficial,  ja que hi passaré uns dies en companyia de la meva parella, la Cris.

Per arribar-hi m’he desviat a Gotarta i he tingut l’”agradable” sorpresa d’assaborir les últimes rampes bastant potents que pugen fins a l'ermita de Sant Salvador. Tot aquest esforç ha valgut molt la pena. Primer perquè he disfrutat d’unes magnífiques vistes de l’Aneto i la Maladeta i després perquè m’ha permès passar per un poblet anomenat Iran.

A Iran m’hi he aturat ja que uns ciclistes amb els que hem coincidit al Coll de Sas ens han insistit en què és una parada imprescindible si tens ganes de menjar bé. Ells hi han passat la nit i els de Casa Joanet els han cuidat a cos de rei. La meva idea era arribar-hi a l’hora de dinar i fer un àpat en honor al repte aconseguit. Però hi he arribat passades les 4, així que només m’hi he aturat una estona a reposar forces. L’estona s’ha allargat ja que amb la Natàlia ens hem cascat una bona xerrada mentre visitàvem la petita ermita romànica que tenen a tocar de la casa rural. A la setmana següent hi vaig tornar en companyia de la Cris i uns amics i us puc ben assegurar que va ser un àpat que el recordarem per molt de teeeeeeeeeemps.

El dia en bicicleta l’he fet en companyia del David. Ell no tenia gens clar si acabar a Pont de Suert o bé arribar fins al final de travessa. La decisió no li ha estat fàcil perquè es trobava molt bé sobre la bici. Finalment, però, a Pont de Suert ha preferit recollir el bartulos i se n’ha tornat cap a Valladolid a compartir altres emocions. Ens hem despedit en dues tandes perquè just quan ens hem separat ha tingut problemes al portaequipatges. L’he esperat a Gotarta per si de cas però ell ja havia fet un apanyo que li aguantava bastant bé i ens hem dit adéu definitivament.

La última etapa ha estat un batibull d’emocions... Trist perquè tot lo bo s’acaba i content per haver finalitzat bé aquest meravellós repte. Han estat 8 dies pujant i baixant com una muntanya russa que no s’acaba mai. Algun dia espero poder acabar tota la travessa fins al mar Cantàbric.

DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA
Distància 59 Km
Desnivell 1.768 m
Alturà màx 1.592 m
Temps 5’5 h
Promig Velocitat 10,4 km/h
Índex IBP 128

Fins a Aguiró anem per carretera gens transitada i en ascens continu. A partir d’aquí prenem un sender no ciclable fins al Collet Roi primer i poc després al Coll d’Oli. Els paratges són espectaculars i conforme en apropem al Coll tenim dubtes de si estem arrastrant la bici pels Pirineus o per la Lluna. La baixada des del Coll no és ciclable en un inici (almenys pel meu cas) però a partir del desviament cap a Castellnou d’Avellanos es pren un molt bon camí.

Un cop finalitzada la baixada, la resta de l’etapa és bastant trenca-cames perquè és un continu pujar i baixar. El més pesat és, segurament, el tram a partir de Sas ja que malgrat el camí no té massa pendent és molt pedregós.

Poc abans d’arribar a la Collada de la Menal i fins a Gotarta, comença la baixada primer i trams bastant planers i entretinguts després. Des d’aquí prenc el desviament que em durà a Barruera per carretera. Aquesta està en bastant mal estat i té trams de pendent bastant pronunciats, sobretot quan ja arribem a l’ermita de Sant Salvador. Les vistes des d’aquí, però, compensen l’esforç fet.

Una bona manera d’acabar, no?

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.