El Jordi no anirà pel mateix trajecte que jo ja que ell ha escollit passar pel la Collada Verda. Com que no dormirà a Planoles, durant el sopar hem quedat per dormir al mateix lloc a Bagà (final de la quarta etapa).Avui he dormit a la Fonda Cal Daldó on t’ofereixen un tracte exquisit. El plat de vedella amb bolets que m’he cascat per sopar també el recordaré força temps.
DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Distància 60 km
Desnivell 1.885 m
Alturà màx 2.046 m
Temps 6 h
Promig Velocitat 10 km/h
Índex IBP 122
La primera aturada ja la faig a Vilallonga de Ter on de jovenet hi vaig estiuejar uns anys. Coincideixo amb la sortida d’una biathló i els organitzadors m’animen a seguir a la resta de bicis. Jo els hi dic que potser per l’any vinent sí. Mentre veig la sortida, un dels controls m’explica com va ser la seva experiència a la traspirenaica ja fa uns anys.
A Tregurà de Dalt hi arribo per una carretera poc transitada. M’aturo a fer un café abans de tirar cap al Collet de la Gralla. S’hi arriba per un camí arreglat no fa massa i amb una pujada constant que només es fa pesada per la quantitat de 4x4 que hi circula (és diumengeeeee! Argh!!!!). Malgrat els monstres, es disfruten de vistes espectaculars de la vall del Ter.
Ja en direcció a la collada de Meianell em retrobo amb els de la biathló just quan els primers es acaben el tram a peu i tornen a agafar la bici. Mentre veig com fan el canvi, l’organització té pietat de mi i em deixa també avituallar-me (síndria, plàtans, beguda isotònica). Gran és la meva sorpresa quan veig que un dels primers és el creador de wikiloc on penjo les meves rutes, el Jordi Ramot.
Fins a la collada, he d’anar mirant enrere per no molestar als participants. Quan hi arribo m’aturo una vegada més per flipar com és pot anar tant ràpid en bicicleta.La baixada cap a Ribes de Freser se’m fa molt pesada perquè les condicions del camí són bastant dolentes fins que no arribem al tram asfaltat final. Les forces les recupero, però, jalant-me uns magnífics canalons de bolets al restaurant dels Caçadors.
Ja dinat, tiro cap a Vilamanya una mica acollonit. Pel que he llegit per internet, la pujada és de lo pitjoret que té la Travessa. No sé si és per efecte del dopatge amb els canalons, però el fet és que també ha estat un pujada ben xula. Té alguna rampa forta, forta... però l’entorn ajuda a superar-la. Fins a l’entrada del bosc de Batet (ja passat Vilamanya), s’hi arriba per camí asfaltat però sense gens de trànsit. Travesso el bosc (el camí no està massa bé però no té pujades que cridin l’atenció) i com vaig bé de temps m’aturo a veure si trobo algun bolet. El resultat millor ni comentar-lo.
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada