La meva travessa particular l’he acabat a Barruera, en comptes de Pont de Suert com marca la ruta oficial, ja que hi passaré uns dies en companyia de la meva parella, la Cris.
Per arribar-hi m’he desviat a Gotarta i he tingut l’”agradable” sorpresa d’assaborir les últimes rampes bastant potents que pugen fins a l'ermita de Sant Salvador. Tot aquest esforç ha valgut molt la pena. Primer perquè he disfrutat d’unes magnífiques vistes de l’Aneto i la Maladeta i després perquè m’ha permès passar per un poblet anomenat Iran.
A Iran m’hi he aturat ja que uns ciclistes amb els que hem coincidit al Coll de Sas ens han insistit en què és una parada imprescindible si tens ganes de menjar bé. Ells hi han passat la nit i els de Casa Joanet els han cuidat a cos de rei. La meva idea era arribar-hi a l’hora de dinar i fer un àpat en honor al repte aconseguit. Però hi he arribat passades les 4, així que només m’hi he aturat una estona a reposar forces. L’estona s’ha allargat ja que amb la Natàlia ens hem cascat una bona xerrada mentre visitàvem la petita ermita romànica que tenen a tocar de la casa rural. A la setmana següent hi vaig tornar en companyia de la Cris i uns amics i us puc ben assegurar que va ser un àpat que el recordarem per molt de teeeeeeeeeemps.El dia en bicicleta l’he fet en companyia del David. Ell no tenia gens clar si acabar a Pont de Suert o bé arribar fins al final de travessa. La decisió no li ha estat fàcil perquè es trobava molt bé sobre la bici. Finalment, però, a Pont de Suert ha preferit recollir el bartulos i se n’ha tornat cap a Valladolid a compartir altres emocions. Ens hem despedit en dues tandes perquè just quan ens hem separat ha tingut problemes al portaequipatges. L’he esperat a Gotarta per si de cas però ell ja havia fet un apanyo que li aguantava bastant bé i ens hem dit adéu definitivament.
La última etapa ha estat un batibull d’emocions... Trist perquè tot lo bo s’acaba i content per haver finalitzat bé aquest meravellós repte. Han estat 8 dies pujant i baixant com una muntanya russa que no s’acaba mai. Algun dia espero poder acabar tota la travessa fins al mar Cantàbric.
DESCRIPCIÓ DE L’ETAPADistància 59 Km
Desnivell 1.768 m
Alturà màx 1.592 m
Temps 5’5 h
Promig Velocitat 10,4 km/h
Índex IBP 128
Fins a Aguiró anem per carretera gens transitada i en ascens continu. A partir d’aquí prenem un sender no ciclable fins al Collet Roi primer i poc després al Coll d’Oli. Els paratges són espectaculars i conforme en apropem al Coll tenim dubtes de si estem arrastrant la bici pels Pirineus o per la Lluna. La baixada des del Coll no és ciclable en un inici (almenys pel meu cas) però a partir del desviament cap a Castellnou d’Avellanos es pren un molt bon camí.
Un cop finalitzada la baixada, la resta de l’etapa és bastant trenca-cames perquè és un continu pujar i baixar. El més pesat és, segurament, el tram a partir de Sas ja que malgrat el camí no té massa pendent és molt pedregós.Poc abans d’arribar a la Collada de la Menal i fins a Gotarta, comença la baixada primer i trams bastant planers i entretinguts després. Des d’aquí prenc el desviament que em durà a Barruera per carretera. Aquesta està en bastant mal estat i té trams de pendent bastant pronunciats, sobretot quan ja arribem a l’ermita de Sant Salvador. Les vistes des d’aquí, però, compensen l’esforç fet.
Una bona manera d’acabar, no?
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
1 comentari:
Ep, sense dubte, en bicicleta és la millor manera de viatjar! Espero que algun dia puguis fer la Transpirenaica complerta o qualsevol altre itinerari.
Per cert, el blog molts treballat. Felicitats.
jordi
Publica un comentari a l'entrada