7. De Llavorsí a la Torre de Cabdella

L’etapa d’avui l’esperava amb candeletes.

No fa pas massa he acabat de llegir Les Veus del Pamano d’en Jaume Cabré. Feia molt de temps que llegint no xalava tant. Al llibre, ambientat a la Vall d’Àssua durant la postguerra, s’hi descriuen llocs com el riu Pamano o el Montsent de Pallars. Avui els podré degustar una bona estona.

Tothom, a Torena, tenia una mirada esmolada d'odiar tant, de callar tant durant tant de temps (Les Veus de Pamano, Jaume Cabré).

Avui he tornat a tenir companyia i per partida doble. Només entrar al Parc primer he retrobat al Jan, mentre jo estava contestant una enquesta que m’estava fent una xicota per saber el coneixement que té la gent del parc (sona raro no?), i poc després he conegut al meu tercer company de viatge, el David, que és de Valladolid. El Jan avui tenia pressa, així que ha anat tirant mentre el David i jo compartíem les magnífiques experiències de la ruta. A més, com que part de l’etapa coincideix amb els Pedals de Foc, també ens hem aturat a xerrar amb uns ciclistes andalusos encantats de l’experiència que estaven vivint.

Just quan l’etapa arribava a la seva fi, hem decidit prendre una alternativa: en comptes de baixar des del Coll de Triador cap a Espui, hem tirat pel camí que duu a l’estany Gento per l’antic carrilet. Ha estat una decisió presa a l’ababalà perquè la idea era la prendre el Telefèric que baixa fins al pantà de Sallente. A mig camí, com que no sabíem els horaris, el savi del David ha trucat a la seva parella perquè els preguntés a informació i, sortosament, les baixades són a les 13 i a les 18 h. Hem arribat quan faltava un quart d’hora per les sis, així que tot ha sortit rodó.

El David ha dormit a Espui i jo ho he fet a l’alberg de la Torre de Cabdella, on hi estiuejava de jovenet. Em feia gràcia poder veure velles cares conegudes.

DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA
Distància 68 km
Desnivell 1.830 m
Alturà màx 2.271 m
Temps 7 h
Promig Velocitat 9,7 km/h
Índex IBP 124

Des de l’inici ja estem pujant, primer per carretera (fins poc abans d’arribar a Baiasca) i després per camí. La pendent és constant però no excessiva i el ferm està en bones condicions. Segurament les últimes rampes són les més exigents però també és on es disfruten de vistes més espectaculars del Pirineu. Ens aturem a esmorzar al refugi que es troba poc abans d’arribar al Coll del Rat en un entorn difícilment descriptible.

Fins al Coll de Pedres Blanques la pujada és bastant moderada però s’endureix fins arribar al refugi de Quatrepins. A partir d’aquí es circula per sobre dels 2000 metres sense cap dificultat destacable. Es travessa la serra dels Estanyets, el Coll de la Portella, el pas de la Mainera i s’arriba a la falda del imponent Montsent de Pallars.

Abans d’arribar al Coll de Triador ens desviem i prenem les últimes rampes del dia fins arribar al camí que baixa a Espui. Nosaltres ens n’anem cap a l’estany Gento per un camí que segueix l’antic carrilet que no és ciclable en tots els trams però pel que s’avança força bé. Les vistes sobre la Vall Fosca bé s’ho mereixen.

Arribem just per prendre el telefèric que ens baixarà fins al pantà de Sallente.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.