La ruta circula per dos entorns actualment protegits: el Cap de Creus i la Serra de l’Albera. La serra de l'Albera, que té els colls més baixos de tot el Pirineu, ha estat de sempre lloc de pas, però també lloc d'establiment humà. En els seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya. A més, hi ha un ric patrimoni d'art romànic del que destaca l'antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera.
Arribem al Cap de Creus just quan falten uns 10 minuts per la sortida del sol. A uns 200 m d’arribar a l’aparcament travessa la carretera un gat negre (espero que no sigui un mal presagi). Deixem el cotxe i caminem un tram del camí de ronda per poder trobar un bon lloc des d’on disfrutar la sortida del sol. Si alguna cosa us recomanaria que no us deixéssiu perdre d’aquest viatge és aquest preciós moment.
A la casa rural on he dormit la primera nit he conegut el meu primer company de viatge, el Jordi. Tenia previst donar la volta a Catalunya. L’any passat ja va fer una part de la ruta que ara ens disposem a fer tots dos però va haver de deixar-ho a Llavorsí perquè les condicions metereològiques no el van acompanyar. Em fa cinc cèntims del que ens queda per endavant i ens n’anem a sopar ben d’hora.Ja sopats, amb els meus pares agafem el cotxe i anem a passejar per l’Albanyà. Jo estic una mica acollonit perquè tothom parla de què la travessa pels Pirineus cal fer-la amb el menys pes possible i la meva neurona no es fa més que capficar en si porto massa pes (vaig calculant si el pes dels calçotets de recanvi que porto és excessiu). Tant és, confio en què les meves cames em duran fins al lloc de destí.
DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Distància 96 km
Desnivell 2.130 m
Alturà màx 358 m
Temps 7 h 30 min
Promig Velocitat 13 km/h
Índex IBP 162
Començo a pedalejar ben d’hora. Per la carretera que porta a Cadaqués no hi circula ningú per lo qual deixo anar els meus pensaments en tot el que em queda per endavant. A Cadaqués agafo el camí de l’Aigua que porta fins al coll de Perafita. Té algun tram de bastant dificultat tècnica i amb força pendent. Una vegada arribats al coll, ens enfilem per una carretera que duu fins al GR que travessa el Parc. Un camí molt xulo, fàcil de seguir i amb magnífics paratges.
Abans de baixar al Port de la Selva em trobo un xicot que ve de seguir a peu el GR 11 que travessa els Pirineus des de l’Aragó. Porta quasi un mes caminant, havent dormit només tres dies a cobert (en refugis, clar) i lluitant amb guineus i porcs senglars per a què no li fotin el menjar.
Des de Llançà (el tram per carretera fins a Llançà millor ni parlar-ne) cap al Puig de San Silvestre es segueix un camí que en un inici és força avorrit (serà perquè travessa un camp militar) però conforme agafa alçada és més entretingut pels boscos d’alzina surera pels que passem. Ja a Vilamaniscle avanço per una carretera local sense trànsit i just abans d’arribar a l’Espolla es pren una pista en no massa bon estat en la qual punxo la roda del darrere. Arribo al poble on em retrobo amb els meus pares i quedem per dinar a Cantallops. Compartim una magnífica paella d’arròs negre al bar de la Concòrdia, un lloc molt recomanable per parar-hi a dinar, i ens despedim (em deixaran les alforges a l’Albanyà i retornaran cap a casa).
D’Agullana a Darnius el camí és fàcil i divertit perquè vas entremig de boscos d’alzinasurera mentre et trobes alguna rampa que es supera fàcilment. Des de Darnius envolto el pantà de Boadella per pista asfaltada fins que t’enfiles cap a la collada de la Creu de l’Ocell. Baixo fins a Sant Llorenç de la Muga i m’hi perdo una estoneta penedint-me de no poder passar-hi la nit ja que a les terrasses dels bars i als mateixos carrers si respira bon ambient .
Arribo a Albanyà tard i cansat. Però m’espera una última sorpresa: just a l’entrada del poble m’estan esperant el meus pares que també han decidit de passar-hi la nit. Que rebé!
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada