6. De Noves de Segre a Llavorsí

Abans de pujar a la bici, esmorzo al bar La Barca. Els amos m'han tractat a cos de rei i les peres al vi que em van servir només arribar-hi el dia anterior estàven collonudes. Mentre carrego bateries peto la xerrada amb la gent que arriba a fer el primer cafè del dia. Els hi comento que la meva mare va ser la última professora que va donar classes a Castellàs i de lo qual me'n sento molt orgullós. Castellàs és un poble d’11 habitants que pertany al municipi de l’Alt Urgell Les Valls d’Aguilar (Noves n’és la capital i el poble més gran amb 134). Va ser el seu primer destí com a professora quan encara no tenia 18 anyets i només tenia un alumne. M’imagino que la classe la deuria tenir ben controlada.

A Argestues he fet la primera parada per problemes estomacals. Cal anar en compte i no arribar amb una velocitat excessiva ja que a segons sembla a l’entrada del poble hi ha perill que hi travessi algun nano. Jo no hi he trobat a ningú que forma part dels 23 habitants del cens. He aprofitat per visitar l’ermita romànica i disfrutar una bona estona de l’entorn i de la tranquilitat.

A Llavorsí hi he arribat just per dinar. A l’Hostal Noguera m’han tractat la mar de bé ja que hi he pogut dinar malgrat arribar passades les 4. A més, com que tenia problemes a la roda del darrere de la bici i la meva destresa amb qualsevol dificultat tècnica no es de les meves especials virtuds, també m’han facilitat un telèfon d’una tenda de bicicletes d’Esterri d’Àneu que treballen a domicili.

Avui he entrat al Parc Natural de l’Alt Pirineu i ja no l’abandonaré fins acabar la meva aventura.


BREU APUNT HISTÒRIC

Ja arribant a Llavorsí, passo prop de la muntanya del Baladredo. Durant la guerra civil, l’estiu de l’any 38, hi esdevingueren enfrontaments entre els 2 bàndols perquè en aquesta zona hi estava establert el Front del Segre i la Noguera Pallaresa. Sort, Llavorsí, Rialp, etc. pertanyien a les forces nacionals que s’hi establiren quan es va ensorrar el Front d’Aragó el març del 38. Al llarg del Segre i la part baixa del Noguera Pallaresa d’aquest front les forces faccioses establiren caps de pont (Seròs, Balaguer, la Baronia i el Montsec), mentre que a la part alta del Noguera optaren per ocupar la primera línia de turons per sobre del riu. Davant del Cap del Baladredo, els cims de les muntanyes de Roc Roi, Serelles, Biuse i La Crestelleta s’havien convertit en posicions estratègiques per a la defensa de Llavorsí i la carretera que hi arribava. Les forces republicanes es situaren al Baladredo, part de Serelles i Urdossa.

El front del Pallars va estar bastant inactiu fins al 21 de juliol. L’endemà va començar la batalla que va durar pocs dies. Com quasi totes les batalles que s’esdevingueren en aquest front, fou un rotund fracàs pels republicans que intentaren una penetració cap a Llavorsí per Serelles i el barranc del Riu (aquí hi va ser destruït un batalló republicà per part de requetés).

La matinada del dia 25 havia començat la darrera i més coneguda ofensiva de l’exèrcit republicà, la Batalla de l’Ebre. Sembla que l’objectiu dels atacs de Baladredo era el de despistar l’exèrcit nacional. El preu que van pagar les forces republicanes, però, va ser excessivament alt, més de 380 morts, gaire bé tots de la lleva del Biberó. Per més informació: Les Batalles del Segre i la Noguera Pallaresa (Ed. Pagès Editors), 25 Excursions pel Front del Pallars (Ed. Cossetània Edicions).

DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA
Distància 53 km
Desnivell 1.494 m
Alturà màx 1.733 m
Temps 5 h
Promig Velocitat 10,5 km/h
Índex IBP 100

Fins Argestues s’hi arriba per carretera en ascens i amb molt poc trànsit i a partir d’aquí es pren un camí que no té massa dificultat i travessa el bosc de Saulet (m’apropo al poblet abandonat havent de passar per alguna tanca que no facilita el pas). Des del creuament del riu Pallerols comença la pujada.

M’aturo a Pallerols del Cantó a esmorzar tranquilament mentre peto la xerrada amb un vilatà i veiem el poc i lent trànsit que circula per la carretera del Port del Cantó. M’afegeixo a la jungla fins al camí que s’endinsa al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquest camí està ben condicionat i no té pendents excessives, així que vas pujant entre boscos i disfrutant de l’entorn fins que s’arriba, ja en baixada, al refugi de les pistes d’esquí de Sant Joan de l’Erm.

Com que avui tinc ganes d’arribar aviat i no em trobo massa bé sobre la bici només m’aturo al refugi a prendre un refresc. Continuo baixant i m’aturo a Sant Joan de l’Erm Vell (crec que aquí l’exèrcit republicà hi tenia bateries d’artilleria), a fer el meu segon intent de búsqueda de bolets (amb el mateix resultat que el primer) i a Montenartró per xalar una estoneta de les vistes del Baladredo.

Fins arribar a Llavorsí només cal anar amb compte amb el camí que duu a la carretera (té algun tram pedregós i de forta pendent) i amb el trànsit d’aquesta mateixa.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.