LA TRAVESSA DELS PIRINEUS EN BICI

Aquest és el relat de la Travessa dels Pirineus catalans que vaig realitzar a primers de setembre de 2010.

Vaig començar al Cap de Creus i vaig acabar a la Vall de Boí, més concretament a Barruera. El trajecte segueix les descripcions del llibre La travesía de los Pirineos en BTT del Jordi Laparra. Jo només vaig fer un parell de variants a les dues últimes etapes.

En un principi tenia previst fer la ruta en 7 dies però al segon dia ja vaig decidir allargar-ho a 8. La decisió la vaig prendre perquè estava disfrutant molt sobre la bicicleta i els entorns, i escurçar els dies significava passar més temps sobre la bici. I com que la veritat és que parava més del que tenia previst (sempre em passa el mateix), penso que va ser una decisió molt encertada.

Per arribar al Cap de Creus, els meus estimats pares, ja jubilats, m’hi van acompanyar en cotxe. El dia anterior a l’inici del trajecte el vam passar a Cadaqués. Per començar la ruta ens vàrem despertar ben d’hora, lo just per poder disfrutar d'una magnífica sortida del sol abans de començar a pedalejar.

Els allotjaments han estat bàsicament hostals, algun apartament rural i un alberg (el de Torre de Cabdella). Alguns ja els tenia reservats abans de sortir però per l’època en que em trobava la veritat és que no hi ha cap problema en trobar lloc per dormir.

He disfrutat de la companyia de 3 companys de trajecte: el Jordi, el Jan i el David. El Jordi és una bomba tan a dalt com a baix de la bici. Tot energia i vitalitat. El Jan és un jove alemany que també li va la marxa ja que malgrat portava 15 quilos de pes a l'esquena no li feia por res. Només tenia ganes d'aventura. I finalment el David, que malgrat tenir el cap en més d'un lloc (sobretot a Valladolid) xalava amb les pujades i baixades de la ruta. Sens dubte, ha estat una molt bona experiència poder compartir les sensacions que desperta aquesta ruta amb ells.

L’únic consell que us puc donar és de tenir més present com pugen els metres de desnivell en el gps que no pas els quilòmetres ja que aquests costen molt de que avancin. És per això que cal prendre-s’ho amb mooooooooooolta calma i disfrutar al màxim de l’entorn i la soledat.

Jo us puc ben assegurar que ho he fet....