5. De Bagà a Noves de Segre

El primer que faig només despertar-me és mirar per la finestra. Sortosament el cel està ennuvolat però no sembla que hagi de ploure, així que començo amb la letúrgia de cada matí: distribueixo el pes en les dues alforges, les carrego a la bici i me’n vaig a esmorzar. L’esmorzar el comparteixo amb el Jordi amb el qual ja no coincidiré més però que hem mantingut el contacte per telèfon per explicar-nos les nostres aventuretes sobre la bici.

L’etapa l’he compartit de nou amb el Jan. Al càmping ha travat amistat amb uns excursionistes polonesos i com que anaven a la Seu d’Urgell, ha quedat amb ells per que li duguessin part de l’equipatge. Just arribant a Tuixén, el Jan ha decidit tirar fins a la Seu per recuperar-lo i arreglar certs problemes que tenia al pedal de la bici. Hem quedat per retrobar-nos a l’endemà a Llavorsí.

L’entorn era tan espectacular que li he intentat explicar amb el meu anglès súper fluid les característiques de l’entorn del Parc Natural de la Serra del Cadí-Moixeró. Com que hem vist volar algun voltor, m’he fet el xulo i l’entès explicant-li que el Pirineu català és l’únic indret d’Europa on hi nidifiquen les quatre espècies de voltors: els voltor comú, el voltor negre, el trencalòs (me n’he fet un fart per explicar-li com s’alimenta aquest bitxo) i l’aufrany. Espero que sigui veritat.

La idea era arribar a Tuixén perquè en cas de pluja l’endemà faria el tros d’etapa que m’hagués quedat pendent avui. La veritat és que he estat de sort perquè malgrat no poder disfrutar de la presència del Pedraforca (el maleït ha estat amagat darrere els núvols tot el trajecte de pujada al Coll de Torn) no ha plogut en tot el matí. Arribant a Tuixén el sol intentava treure el cap entre els núvols. Vaig a dinar a Cal Gabriel i m’emporto la sorpresa al conèixer la mestressa de la casa. És del meu poble, de Molins de Rei! Li pregunto pel temps i em diu que totes les prediccions diuen que plourà, així que em prenc el dinar amb calma i espero a veure com evoluciona el tema. Després de carregar l’estómac amb un bon plat de macarrons i passada una bona estona, la pluja no semblava pas que volgués arribar, de manera que em despedeixo i me’n vaig cap a Noves.

L’etapa l’hauré de repetir perquè la majestuositat de pedalejar tenint a una banda la Serra del Cadí i de l’altra el Pedraforca tothom diu que no es pot deixar perdre. Malgrat tot la pujada al Coll ha estat espectacular i l’he disfrutat moltíssim.

DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA
Distància 68 km
Desnivell 1.819 m
Alturà màx 1.912 m
Temps 6 h
Promig Velocitat 11,3 km/h
Índex IBP 132

Des de Bagà es comença pujar. Les pendents no són, però, excessives, s’hi troben descansos i el ferm està en bones condicions. L’entorn, a més, va variant conforme es puja travessant boscos fins passat el Coll de la Bena. Arribats al Coll de Torn només disfrutem de la companyia de les vaques i d’un majestuós silenci.

La baixada la iniciem per camí pedregós i més endavant ens desviarem per un sender un pèl tècnic i amb més pendent. És una baixada divertida però que en alguns trams cal anar amb compte.

Arribem a la carretera que ens durà fins a Tuixén, el Jan continua tirant fins a la Seu i jo m’aturo a dinar. Des d’aquí empalmo amb un camí en descens paral.lel a la carretera que em permet tornar a calentar les cames abans de prendre la última pujada del dia, el Coll Arnat.

El camí de pujada al Coll just l’estaven arreglant. És una pujada sense masses dificultats però un pèl pesada per la pòls que he trobat i per que sempre veus lluny, lluuuuny, el tram de camí que encara queda. Si es mira la botella mig plena, però, sempre es pot mirar enrera i deleitar-se amb les magnífiques vistes sobre la Vall de La Vansa i el tram de camí ja fet. Les vistes des del coll són un espectacle.

Com sempre que vaig bé de temps em distrec massa al coll, perquè el cel comença a agafar un to fosc que no m’agrada massa. Reprenc la marxa i la baixada és bastant pesada, sobretot a l’inici. Arribant es suavitza i com que encara no plou, disfruto de les vistes sobre Castellar de Tost (té una granja de vaques espectacular).

Arribo a Noves de Segre ben sec (qui ho havia de dir el dia anterior!).

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.