Avui és la primera etapa amb alforges i la que presenta les primeres pujades fortes i que no s’acaben mai. Tot plegat em tenia una mica acollonit, però el Jordi em va fer una petita descripció del que ens queda per endavant i em tranquil•litza pel fet de què gran part de l’etapa circula per camins que han estan asfaltats (a diferència del que es cita a la guia).
L’hostal La Placeta on dormiré és altament recomanable. Cuiden al ciclista fins a l’últim detall. Desgraciadament el Jordi no hi ha trobat habitació, però hem quedat per sopar-hi plegats.DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Distància 64 km
Desnivell 2.108 m
Alturà màx 979 m
Temps 6 h
Promig Velocitat 10,3 km/h
Índex IBP 147
La pujada al Coll de Riu és continua però hi ha trams on poder descansar les cames. Comença amb la pista asfaltada però conforme avança aquesta només ho està en els trams més pedregosos i de difícil circulació. Les rampes més complicades estan a l’inici (que al no tenir cap dificultat tècnica es poden superar bé) i, sobretot, ja arribant. A dalt del Coll em retrobo amb el Jordi i baixem junts. Les rampes inicials de baixada són les més fortes i cal anar en compte. Com que la baixada es va suavitzant, puc compartir les primeres sensacions de la travessa abans de parar un moment al Punt d’Informació de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa i arribar poc després a l’hostal de Sadernes on esmorzem. Mentre jo m’entretinc ficant-me crema solar i carregant de nou aigua, el Jordi va tirant preveient que ens trobaríem passat un quart d’hora.
Només havent reprès la marxa m’aturo a contemplar el pont del riu Llerca. Em trobo amb un grup d’excursionistes un dels quals m’explica que ja fa uns anys també va fer la traspirenaica. La veritat és que al paio se’l veia entusiasmat i si no l’aturo segurament l’etapa no l’hauria acabat a Camprodon sinó bastants quilòmetres abans per manca de temps.Continuo tirant per carretera fins a trobar la pista també asfaltada que em permet avançar a un bon ritme i sense massa dificultat. Disfruto de l’entorn (no hi ha gens de trànsit) fins trobar-me amb rampes cada cop més severes. L’últim tram fins arribar al Coll de Carreres cal pendre-s’ho amb moooooooolta calma, ja que l’únic que avança al gps són els metres de desnivell.
No tornem a coincidir amb el Jordi fins a les últimes rampes de la Collada de Sant Pau. El que havia de ser un quart d’hora s’havia convertit en 2 o 3 hores. Aquest paio és impressionant, només s’ha aturat per prendre unes barretes energètiques i poc a poc però sense pausa ha anat tirant. Baixem fins a Sant Pau de Seguries i d’aquí emprenem l’arribada a Camprodon per una pista asfaltada que va paral.lela al riu Ter i per la qual et vas trobant senyalitzacions que t’expliquen les característiques de l’entorn. Una vegada més, el Jordi em deixa enrere mentre jo em distrec llegint les senyals i disfrutant dels últims moments de l’etapa.
Ja a Camprodon m’aturo a l’oficina d’informació per preguntar per l’hostal on m’he d’allotjar. La noia m’explica com arribar-hi i riem una estona sobre la ubicació de l’oficina (just enmig d’una rotonda).
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada