4. De Planoles a Bagà

Només sortir de Planoles em trobo amb el segon company de ruta, el Jan. Me’l trobo esmorzant un tros de botifarra negra alemanya (de ben segur que no deu haver provat els magnífics embotits de Planoles). El Jan és un jove alemany que ha començat la ruta a França i pretén arribar a Donosti. Va carregat amb una motxilla a l’esquena que supera fàcilment els 15 quilos (acollonant!) i a més de dur tota la casa a sobre, i part del menjar que hi té, porta un plànol de la península que m’hi jugo el que no tinc que no li ha costat més de 5 €. Ell també té la intenció de seguir per camins poc transitats (els té marcats en bolígraf al plànol), així que quan li explico quin és el meu pla de ruta em pregunta si em fa res de què m’acompanyi. I jo encantat, com no.

Avui arribem al Parc Natural del Cadí-Moixeró però l’entorn per on circularem és bàsicament el de les pistes d’esquí de la Molina i de la Masella. Pedalejarem envoltats de remuntadors i telecabines que arribat el cas ens podrien haver servit d’alguna ajuda que us puc ben assegurar que no ens hagués anat gens malament.

A Bagà ens retrobem amb el Jordi i flipa amb la cara de destrossat que porto a sobre. Compartim hostal (l’Hostal Nou) i cada un disposa d’una habitació de majarajà. A l’endemà ell descansarà anant a passar el dia a Manresa mentre jo encara no sé ben bé que podré fer. Durant la tarda ha plogut bastant i la predicció del temps diu que demà plourà tot el dia. Mentre sopem decideixo que si pel matí no plou almenys intentaré arribar fins a Tuixén.

El Jan anirà a dormir al càmping de Balsareny. Quedem que el passaré a recollir per fer junts l’etapa de demà.

DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Distància 55 km
Desnivell 1.746 m
Alturà màx 2.094 m
Temps 5 h 15 min
Promig Velocitat 10,6 km/h
Índex IBP 125

El tram de carretera de Planoles a Toses és molt tranquil, de manera que puc escalfar la neurona practicant el meu anglès macarrònic amb el Jan. Ens enfilem cap a la collada de Toses per una carretera més transitada que l’anterior i des d’aquí cap a la collada del Pedró per un camí que sense dubte és lo millor de l’etapa d’avui. Arribem al Cap de la Costa Rasa (punt més alt de l’etapa, 2.094 m) per un camí en no massa bon estat i amb alguna rampa bastant forta. Esmorzem-dinem en el merendero dels esquiadors del que disposem per nosaltres solets. Jo encara tinc l’entrepà que em van preparar a Camprodon el dia anterior i me l’endrapo sense cap dilació.

Des d’aquí entomem una baixada espectacular per les pistes d’esquí de la Molina. Pel que veig a les senyals, només es tracta d’una pista blava (no em vull imaginar com deuen ser les vermelles), i el Jan, ja sigui per efecte de l’edat o pel pes que porta a sobre, disfruta la baixada al màxim mentre jo apreto les pastilles de fre fins a la sacietat (sóc dels ciclistes del paleozoic que encara no fan servir frens de disc).

Abans de prendre el sender que ens durà a la carretera, ens aturem a carregar aigua en una de les casetes del personal de manteniment de les pistes. I fem bé perquè en aquesta etapa és difícil trobar punts o fonts on poder carregar els botellins. El sender és molt entretingut i no és massa tècnic.

Arribem a les pistes de la Masella per carretera i prenem el camí que en durà al Coll de Pal. Aquest camí és realment dur, amb rampes molt fortes i amb pedra solta. És, de fet, l’únic punt en tota la travessa on he hagut de saltar de la bici perquè la pendent i el camí no m’han permès mantenir l’equilibri. Per donar-li una mica més d’èpica a l’etapa, comença a ploure ja arribant al Coll.

A dalt del Coll ja plou amb ganes. Segurament la millor decisió hagués estat arribar a Bagà per carretera, però agafem el desviament que ens portarà per camí al destí passant prèviament per la collada de la Bòfia on hi arribem ben molls. Ens aturem una estoneta al refugi del Rebost i ens acabem d’assecar baixant fins a Bagà .

Arribo realment rebentat.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.