Etapes per Eslovàquia i Hongria

Dia 12 (Bratislava, Györszentiván)

Avui ens disposem a fer un canvi important en la nostra ruta. Amb el tastet que ja vam fer ahir arribant a Bratislava, avui ens endinsarem de ple a Hongria.

Eslovàquia no està gens ben senyalitzada. En canvi, Hongria si. Cal tenir en compte, però, que mentre la ruta transcorre per Hongria, hi han senyals provisionals que et desvien del trajecte principal. Aquestes són de color groc, a diferència de les verdes de la ruta principal.

Pel que sembla, aquestes opcions van per carril bici o per carreteres poc transitades i et porten, segurament, més directe al punt de destí. Nosaltres, en la majoria dels casos, per seguretat hem seguit les indicacions de la guia, ja que per les alternatives no disposes de plànols (només trobes panells informatius en els pobles).

Tot i les bones indicacions hongareses, però, avui per primera vegada ens hem perdut, concretament a la sortida de Györ. A diferència de la resta del trajecte no hem estat capaços de seguir les senyals de la ruta. Si aquestes existeixen, nosaltres no les hem trobat.

Bratislava pel matí

L’etapa per Hongria transita per camins i carreteres interiors que ens permeten disfrutar de gran diversitat de paisatges.
El desnivell és pràcticament nul i el paviment és variable segons el tipus de carretera. L’índex IBP és de 74.

Tenim algun problema a l'hora de trobar l'inici tot i que no té pèrdua ja que va paral•lel al riu. L’asfalt d'aquest tram és el millor que hem trobat fins ara (només cal veure la quantitat de gent que hi va amb patins en línia), cosa que ens permet avançar fàcilment.

A Cunovo cal prendre la decisió de continuar el camí per Eslovàquia o passar a Hongria. Nosaltres escollim la segona opció.

Fins a la frontera, el camí és força transitat, però una vegada travessada, prenem el carril bici que porta fins a Rajka i d’aquí a fins a Dunakiliti. Com que anem bé de temps, ens desviem, seguint les indicacions de la guia, cap a Mosonmagyaróvár.
En aquest punt ens parem a esmorzar, a canviar moneda i a visitar l’oficina d’informació. Aquesta cau una mica apartada i ens la trobem tancada. Segons sembla, només obren dies feiners de 9’00 a 17’00 h (aquest horari no és segur).

Reiniciem el camí en direcció a Püski per carretera, ara sí, poc transitada. A Halaszi es pot seguir per carril bici però nosaltres seguim la ruta que ens marca la guia i anem a Püski primer, i a Hedervár després, fins retornar a la ruta principal, la qual ens porta fins a Györ per carril bici no massa ben asfaltat.

A Györ anem primer a l’oficina d’informació que també trobem tancada, ja que els dissabtes tanquen a les 13’00 i els diumenges no obren. Dinem i decidim continuar la ruta. Com que no trobem cap senyal a partir del pont, anem tirant segons les indicacions que ens dóna el llibre.

Després d’aconseguir sortir de Györ, arribem Györszentiván força tard sense haver trobat cap senyal, de manera que decidim quedar-nos a l’única pensió que creiem que hi ha (la pròxima està a 20-30 km).

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Dia 13 (Györszentiván, Stúrovo)

El trajecte va, en bona part, per carreteres no massa transitades (serà perquè és diumenge?) però en què els cotxes corren molt i passen prop teu ja que no disposen d’arcen, i per carrils bici sense asfaltar. No presenta dificultats pel que fa als desnivells.
L’índex IBP és de 76.

El dia amenaça plujós. En molts moments de l’etapa ens trobem amb un xiri-miri que en cap cas ens arriba a mullar.

A l'inici de la ruta continuem sense trobar senyals fins alguns quilòmetres més endavant, però és fàcil de seguir amb les indicacions de la guia. L’asfalt està en bastant mal estat en diferents parts de la carretera.

Anem a parar a la carretera que ens porta a Bábolna. Abans d’arribar a Bana, ens trobem una indicació de la ruta 6 que ens desvia a l’esquerra, i que per les indicacions que hem trobat després a Ács, porta a la carretera 1 que va a Komárom. Nosaltres continuem per aquesta carretera poc transitada malgrat Bábolna no tingui res d’especial. Aquí ens aturem per esmorzar. Anem a un bar molt comunista per l’aspecte, i comprem pastes en un súper on estan fent inventari, suposo, perquè els prestatges estan buits.

Sortint d’aquí, ens trobem una rampa curta i lleugera, i seguidament travessem l’autopista i arribem a Ács. Continuem per un camí sense asfaltar primer i pavimentat amb males condicions després. Arribem a una cruïlla de tren i, a diferència d’abans, decidim seguir l’alternativa que ens dóna les senyals de la ruta 6 i anem en direcció nord-oest cap a Komárom.

Travessem de nou la frontera i retornem a Eslovàquia. Com ja hem indicat, a Eslovàquia les senyals són escasses i seguir la ruta per dins la ciutat ens ha costat bastant. Agafem l’alternativa que va pels vestigis romans de Kelemantia. El primer tram el fem per carretera molt poc transitada, i després seguim pel camí de grava solta que transcorre per un dic paral.lel al riu.

Edifici abandonat a Komáron

Els vestigis de Kelemantia no és que siguin molt abundants, però està bé fer la visita i sentir el trajecte com la gent de l’imperi romà que transitava per l’antiga via.

Enllacem amb la carretera 63 que ens porta a Moca on hi dinem. Aquí ens desviem per una carretera asfaltada paral.lela al riu. Aquesta part del trajecte és molt tranquil•la i agradable, passa arran del riu i ens permet disfrutar de molt bones vistes.

Quan retornem a la carretera, no trobem la desviació cap el camí que continua paral.lel al riu ja que la vegetació se l’ha menjat. Agafem un camí alternatiu en bastant mal estat però que ens duu al camí del dic i aquest a la carretera que travessa Obid. Enllacem de nou amb la carretera 63, per arribar a Stúrovo sota les gotes de la pluja que, ara sí, ens comencen a mullar. Serà un presagi per demà?

Avui hem dormit en un llit eslovac d’una bona pensió d’Stúrovo i hem anat a sopar una pizza hongaresa en un bon restaurant d’Esztergom. Rodó per acabar el dia.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Dia 14 (Stúrovo, Esztergom)

La nostra intenció era arribar avui a Budapest, un dia abans de prendre l’avió de retorn a Barcelona i poder visitar tranquil.lament la ciutat.

El que no entrava en les previsions era la pluja. No ens podem queixar, però, ja que és l’únic dia que va ploure lo suficient com per no poder sortir. La pròxima vegada anirem més ben preparats.

Se'ns planteja el dilema d'arribar a Budapest en tren o esperar que pari la pluja. Després de més de 1.200 km és una decisió difícil si més no. Ens decidim per esperar... però el dia avança i la cosa no afluixa, i les previsions són de què ho farà tot el dia i potser també demà.

Tot i així, aprofitem per descansar, llegir (Cometas en el cielo) i canviar de país.

L'hotel?

Dia 15 (Esztergom, Budapest)

El dia es lleva fosc i amb una lleugera pluja que no ens atura per tal de finiquitar aquest magnífic viatge que si tot va bé, és l’últim dia de la nostra ruta en bici pel Danubi-Donau-Dunaj.

Aquesta és una etapa que transcorre per Hongria, sense desnivells, curta i per diferents tipus de carretera. L’índex IBP és de 48.


Sortim des d’Esztergom per un carril bici mal pavimentat que ens porta fins la carretera 11 per la qual, passat Visegrad, arribem al transbordador que travessa el riu fins a una illa (Szentendrei) del que es coneix com el colze del Danubi.

Abans d’arribar a Pilismarot ens trobem la desviació que segueix la ruta principal cap Szob, però nosaltres escollim l’alternativa del ferri i pel que sembla que no ens hem pas equivocat perquè ha estat la part de l’etapa més entretinguda i agradable, ja que transcorre per una carretera poc transitada.

Just abans de Szigetmonostor, tornem a prendre el ferri. Els horaris dels transbordadors són diferents. El primer passa cada 20 o 40 minuts, mentre que l’altre va de banda a banda en continu.

A partir d’aquí circulem per carril bici fins a Budapest. Aquest no està en massa bones condicions i no sempre està pavimentat. Segurament el tram adoquinat és el millor però no és massa llarg.

Les senyals d’aquest trajecte no són massa bones i ja arribant a Budapest ens hem perdut més d’una vegada (algun tram estava en obres).

Hem arribat a Budapest contents i, sobretot, secs.

Budapest

Després de 1.300 km ens hem permès el luxe de dormir en un hotel de 4 estrelles en rebaixes, hem anat a passar la tarda pel poble antic de Pest i ens despedim del trajecte amb un bon sopar on, com no, tastem la famosa sopa goulash.

Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.

Ens veiem en el Mar Negre.