Etapes per Alemanya (i II)

Dia 5 (Erlingshofen, Weltenburg)

Avui no hem dormit massa bé ja que el llit era molt tou. Tot i així, hem fet l’etapa més llarga del nostre trajecte per Alemanya (117 km) i hem avançat bastant ràpid, de manera que hem tingut temps de buscar un llit millor ...

El trajecte té alguna bona rampa a l’inici de recorregut i transcorre per algun que d’altre camí sense asfaltar. L’índex IBP és de 88.

Sortint de l’hostal decidim anar pel camí sense asfaltar del marge dret del riu que ens porta fins a Donauwörth. El camí té bastanta grava solta (4-5 km) però avancem a un bon ritme fins arribar al primer objectiu del dia. No hi parem però sembla que és una ciutat que val la pena fer-ho.

A partir d’aquí ens trobem alguna bona rampa que es troben molt ben indicades al llibre de ruta. El camí el fem en companyia del soroll d’avions militars i de magnífiques vistes que ens entretenen fins arribar a
Neuburg, on esmorzem.

Cal anar en compte, les indicacions que ens anem trobant no es corresponen a les del llibre. Tal i com s’indica a la web bicyclegermany.com, per Neuburg és difícil poder seguir-les.

Seguim el trajecte sense més demora fins a Ingolstadt, on aprofitem per parar-hi a dinar ja que és un ciutat que es presta a fer-ho. Agafem forces amb un bon plat d’espaguettis en un una placeta que convida a quedar-s’hi una bona estona.

Des de Ingolstadt a Grobmehring se’ns plantegen dues opcions. Nosaltres agafem la de la banda esquerra, la que recomana la web, i veiem que molts ciclistes també la fan. Sembla que hem escollit bé.

La ruta segueix sense problemes fins al creuament del riu en direcció a Neustadt en què les indicacions no es corresponen a les del llibre. La ruta del llibre està en obres però aconseguim seguir-la fins arribar a Sittling.

Posteriorment passa el mateix, ja que l’indicador de la cruïlla cap a Staubing és molt confús. Continuem fent cas al llibre.

Arribem a Weltenburg amb la intenció d’agafar el ferri i dormir a Kelheim, però l’últim és a les 18’10 h i ho deixem estar fins al dia següent.

Avui no hem estat de sort amb el lloc on dormir. Teníem ganes de buscar un bon llit ...

Trobem un hostal. Ens ensenyen l'única habitació que els hi queda, però com que era bastant d'hora, els hi diem que mirarem un altre lloc. Ens decidim per provar amb les zimmer frei (habitacions lliures en cases particulars) que fins ara no hem tingut el plaer de poder-hi dormir. En trobem una, ens l'ensenyen però decidim no quedar-nos-hi perquè queda molt apartada i no ens poden fer sopar. Sembla que ho entenen.

Retornem a l'hostal. El fill de la propietària, que ens havia atès anteriorment, em diu que em dirigeixi directament a la seva mare i, curiosament, ja han ocupat l'habitació anterior. Només ens queda l'opció de tornar a la zimmer frei.

Hi truquem. Surt la dona profundament disgustada i ens diu que ja no ens pot servir l'habitació (estava tota la casa buida!). L'hi demanem si us plau que ens la llogui, que tot està ple, ... estem fets pols. Però surt l'home i ens tanca la porta als nasos.

Continuem buscant. Ja desesperats, en una altra casa que també lloguen habitacions, ens n'ofereixen una d'individual amb dret a plegatin. Sense cap altra més opció, ens hi quedem.

No hem sopat.

Dia 6 (Weltenburg, Straubing)

Per tal de no començar la ruta massa tard, teníem previst passar a l’altra banda del riu amb la barca ja que el primer ferri no surt fins a les 10'00h.

Decidim, però, seguir les indicacions del llibre i esperem fins l'hora indicada. Això ens permet esmorzar tranquil.lament a casa dels nostres salvadors del dia anterior, visitar l'abadia benedictina de Weltenburg i babejar amb la fàbrica de cervesa.

Avui dinarem a la ciutat de Ratisbona, la més important que visitarem del nostre trajecte per Alemanya. Destaca el casc antic declarat patrimoni de la humanitat.

L’etapa només presenta alguna dificultat pel tipus de paviment al principi però el trajecte és pla en la seva totalitat.L’índex IBP és de 66.

Seguint les indicacions de la web bicyclegermany.com, a Kelheimwinzer passem a la banda esquerra del riu fins a Bad Abbach primer i a Ratisbona (Regensburg en alemany) després. La veritat és que l’alternativa escollida està molt bé, tot i que l’arribada a Ratisbona se’ns fa eterna pels estòmacs buits que tenim i el sol que pega. Hi recarreguem forces amb una bona pizza i un bon plat de macarrons.


Seguim per la banda esquerra del riu sense cap problema fins a Keifenholz, on les indicacions no es corresponen a les del llibre. Aquesta vegada seguim les senyals ja que sembla que escurcem un pèl el trajecte que ens porta fins a Wörth.

Després de prendre una bona cervesa seguim amb la intenció de seguir la ruta que evita l’alternativa de passar per Pittrich, però nosaltres ens la passem i seguim fins a Straubing on farem nit a l’alberg.

L’alberg és el més barat que hem trobat, no és que estigui massa ben condicionat però sense cap mena de dubte és el més autèntic i recomanable. Estem sols, l'habitació està prou bé i, per fi, dormim de conya.

I sopem.

Dia 7 (Straubing, Passau)

Com el dia anterior, l’etapa és plana i el ferm està bé en pràcticament tot el trajecte. L’índex IBP és de 67. De les etapes que es realitzen per Alemanya, aquesta és la que el llibre presenta més alternatives a la ruta principal, la qual sempre va per la banda esquerra del riu fins poc abans d’arribar a Passau.

Però també com l’anterior, cal anar amb molt de compte amb les indicacions ja que només començar la ruta, les senyals et duen a Parkstetten quan segons la guia el trajecte va directament a Reibersdorf i per això el quilometratge d’aquesta etapa no es correspon exactament al et que marca el llibre. Aquest fet també queda detallat a la web ja citada.

Fins a Deggendorf transitem per la ruta principal que et marca la guia, és a dir, la de la banda esquerra del riu. Ja esmorzats, decidim continuar per aquesta mateixa ruta ja que és l’alternativa més directa que ens porta a Passau i el dia amenaça plujós. En el cas de voler passar a l’altra banda del riu, cal agafar el transbordador de Niederalteich, on tenim temps, però, d’apropar-nos fins a l’església benedictina.

El riu només el creuem per anar a dinar a Vilshofen, en el qual ens enganxa la pluja i no tenim massa temps de poder-lo visitar malgrat sembli que valgui la pena.

A partir d’aquí només cal anar en compte pel tram ja passat Windorf que va per la una carretera bastant transitada i que estava en obres ja que segons sembla hi construïen el carril bici.

L’última part de l’etapa és bastant avorrida pel trànsit que hi ha tot i circular per carril bici.

Anem a dormir a l’alberg ja que en el centre és impossible trobar una habitació i tenim pressa ja que comença a ploure. L’alberg és el que té millor condicions dels que hem trobat, ara bé, es troba en la part alta d’una muntanya i cal arribar-hi per un carrer adoquinat i amb fortes pendents.