La ruta comença a Tuttlingen (a uns 30 km del naixement del riu) i acaba a Budapest, travessant 4 països (Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Hongria) i diferents pobles i ciutats més o menys importants.
Malgrat la longitud, la ruta és força fàcil ja que és totalment plana i la superfície és pavimentada en la majoria dels casos. Nosaltres vam fer un promig de 100 km diaris en 13 dies i en vam descansar 2.El trajecte és fàcil de seguir, sobretot a Alemanya i a Àustria. Sense dubte la part austríaca és la millor pel que fa a indicacions tot i que, en molts casos, el quilometratge que et marquen les senyals no es correspon a la realitat. Eslovàquia és la pitjor senyalada i Hongria, en canvi, també està força bé malgrat va ser a l’únic lloc en què ens vàrem perdre (sortint de la ciutat de Györ).
Cal tenir en compte que en tot moment la ruta va paral•lela a la línia de tren, de manera que si per cansament o per pluja se’ns retarda la previsió d’avançar en bici, aquesta es pot compensar agafant el tren en qualsevol moment.
Desgraciadament la majoria d'informació que es troba a internet és de viatges preparats, sobretot del trajecte alemany i austríac, de manera que la ruta no la vam poder preparar massa bé, pensant, també, en què el camí estaria ben condicionat. La informació de que disposàvem bàsicament la vam aconseguir de 2 webs: a una ja no s'hi pot accedir i l'altra és bicyclegermany.com.
Per fer la ruta vam fer servir les guies Danube Bike Trail. La nº1 et descriu el trajecte per Alemanya des de Donaueschingen fins a Passau. Nosaltres diposàvem de l’edició de 2001 en alemany, de manera que tant sols la utilitzàvem pels mapes. La nº2 descriu la part austríaca des de Passau a Viena i la nº3 l’eslovaca i hongaresa fins a Budapest. Per aquests dos últims casos, teníem les edicions de 2006 en versió anglesa. Segons informa la web (www.esterbauer.com), al 2008 ha sortit la versió anglesa de la ruta per Alemanya.El camí transita per les dues bandes del riu i, conforme avança, el llibre de ruta et presenta diferents opcions (sobretot per la part eslovaca i hongaresa). Nosaltres, en la majoria dels casos, seguíem les opcions que ens introduïen a l’interior dels països i la veritat és que ho vam agrair molt, ja que normalment va per carreteres poc transitades.
L’última part de la ruta, la que transcorre entre Eslovàquia i Hongria, és la més aventurera tot i que no comporta cap risc. Des del meu punt de vista és la més interessant. Cal anar en compte, però, que les carreteres per on passa encara que són poc transitades estan mal asfaltades, no disposen d’arcen i els cotxes passen a gran velocitat i molt a prop del ciclista.
L'anada i la tornada
Vam sortir des de Barcelona a Zúrich en un vol de Clickair, i vam tornar des de Budapest amb la mateixa companyia.
El fet de començar a Tuttlingen, en comptes del punt de començament de la ruta oficial (Donaueschingen), es deu a què les connexions en tren des de Zúrich són molt millors. Per arribar a Tuttlingen vam haver d’agafar dos trens. Els horaris els trobareu en la següent web: http://reiseauskunft.bahn.de/bin/query.exe/hn
Primer cal anar de l’aeroport a Zúrich HB i després cal fer transbord amb el tren que et porta a Tuttlingen (el bitllet el vam comprar en el mateix tren i vam haver de pagar la part suïssa i l’alemanya per separat).
Des de Budapest a l’aeroport s’hi va en metro i bus. Al metro cal baixar a l’última parada per agafar el bus número 200. Només cal tenir en compte que cal baixar a la Terminal 2 ja que amb la 1 estan separades més de 6 km.
1 comentari:
Jo hi aniré aquest estiu! De moment m'ha semblat molt bonic i interessant... En teoria farem Viena-Bratislava-Budapest.
Publica un comentari a l'entrada