Recomanacions

El trajecte és millor realitzar-ho amb una bicicleta de passeig en comptes d’una de muntanya. Les espatlles es carreguen menys i porten parafangs per protegir de l’aigua i el fang de les rodes.

Nosaltres no disposàvem d’aquest tipus de bici de manera que se’ns plantejaven dues alternatives: llogar-les o comprar-les de segona mà. Ens vam decidir per la segona opció perquè llogar bicis havent de creuar 4 països és impossible. La gent que lloga les bicis ha de retornar-les al punt d’origen o bé en algun punt del mateix país.

Comprar (i després vendre) la bici és un risc, sobretot si ho fas lluny del trajecte més transitat (Alemanya i Àustria) i no disposes de massa temps per fer-ho, però a nosaltres ens va sortir bé.

Les bicis de segona mà les vam comprar a Tuttlingen en una tenda que hi ha al centre de la ciutat (només n’hi ha 2, l’altra està a les afores i pel que sembla no en venen de segona mà). Només en tenien dues (vam tenir molta sort) i les vam comprar per 90 i 50 € cadascuna. A Àustria vam canviar la més barata per una en més condicions.

Finalment, a Budapest vam deixar les bicis en una tenda per a què ells ens trobessin un possible comprador. No va ser fàcil, però, realitzar-ho, i més aviat ens ho van fer com a favor personal per un cas desesperat ja que ens sortia l’avió en 2 hores.

L’equipatge el dúiem en alforges. Just abans de marxar jo em vaig comprar les Ortlieb seguint les recomanacions de les webs que havíem consultat. La veritat és que va ser una decisió molt encertada ja que són impermeables, fàcils de dur i muntar i tenen molta capacitat. De fet, molts dels grups que ens vam trobar en el trajecte d’Alemanya i Àustria les portaven.

No hi ha problemes d’allotjament al llarg de la ruta, sobretot si és reserva amb una mica de previsió quan la situació ho permet. Nosaltres dormíem en hostals, hotels (Linz i Budapest), habitacions lliures (les presenten com a Zimmer Frei) i albergs (Jugendherberge en alemany). L’únic amb el que cal anar en compte és que si prèviament durant l’etapa del dia no has pogut reservar habitació en alguna pensió, es pot trobar problemes per trobar-ne al centre de les ciutats mitjanament grans. A nosaltres ens va passar a Passau, fet pel qual només vam tenir l’opció d’anar a dormir a l’alberg.

A l’hora de reservar habitació, des dels punts d’informació d’Alemanya i Àustria no hi ha cap problema en fer-ho si pagues una petita comissió que varia en funció del lloc. Nosaltres aquesta opció, però, només la vam utilitzar a Àustria, ja que tan a Eslovàquia com a Hongria als punts d’informació que vam trobar no ens ho van fer. Sens dubte, el país on es troben més punts d’informació i vam ser millor atesos va ser Àustria.

Els preus de l’allotjament, sense tenir en compte els hotels, oscil·laven entre els 50 i els 70 € per habitació, esmorzar inclòs. Els millors llocs en els que hem dormit portaven el distintiu Bed&Bike. Els hotels evidentment resultaven més cars. Dels 3 albergs que vam estar l’únic que no recomanaria és el d’Ulm ja que és car, apartat i el tracte no massa agradable. El de Straubing és el més barat, cèntric i curiós. El tercer i últim alberg on vam dormir és el de Passau, el qual està molt bé tot i que queda una mica apartat i cal arribar per unes costes molt empinades.

Pel que fa a les visites, es passa per multitud de pobles i ciutats de manera que això va al gust del consumidor. A mi em van sorprendre agradablement les ciutats de Bratislava i Budapest potser perquè el trajecte ja arribava a la seva fi.

Nosaltres feiem uns 100 km diaris de mitja de manera que no teníem molt de temps per disfrutar de les visites, ara bé, si que vam tenir temps per aturar-nos, entre d’altres llocs, al camp de concentració de Mauthausen i al poblet de Willendorf.