Dia 8 (Passau, Linz)Després de 6 dies pedalejant per Alemanya, avui continuem la nostra aventura per Àustria. El dia ha començat boirós, amb una mena de xiri-miri que no ens ha obligat a parar. A partir del migdia el cel s’ha anat aclarint.
Els 2 rius: Danubi (Danube) i Eno (Inn)La ruta d’avui és plana, asfaltada i principalment transcorre pel costat del riu. L’índex IBP és de 70.
Des de Passau circulem pel carril bici que va paral.lel a una carretera bastant transitada. A partir d’Obernzell es va per una carretera asfaltada amb molt poc trànsit, la qual travessa la frontera entre Àustria i Alemanya.
Hem avançat fins a Au sense cap incidència. Aquí estàs obligat a prendre el
transbordador, amb 3 opcions molt ben indicades a la guia: la primera la barca travessa el riu i et deixa a Schlögen, per la segona i tercera cal avançar mig quilòmetre més. Ho fem. La segona també només travessa el riu, fent la barca viatges en continu. Finalment, la tercera i la que hem escollit, el transbordador et porta 3 km aigües avall fins a Inzell. Sens dubte, aquesta última és la que et retarda més, ja que nosaltres l’hem hagut d’esperar una bona estona.A partir d’aquí hem anat avançant per la banda dreta del riu fins a Aschach. Just abans d’arribar-hi, parem al punt d’informació per reservar habitació a Linz. Ens hem permès el petit luxe de reservar un bon hotel ja que fent-ho des d’aquí surt bastant més barat (uns 80 € crec). A més, just al costat de l'oficina, vam aprofitar per canviar una de les bicis en un taller que venien bicis de segona mà.
Circulant per l'interiorUna vegada retornem al riu, passem a la banda esquerra per la presa. Passem primer Ottensheim i arribem a Linz per un carril bici que circula paral.lel a una carretera amb molt de trànsit.
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
Dia 9 (Linz, Melk)
Avui hem fet parada al camp de concentració de Mauthausen. La visita al camp no tothom la recomana per la duresa que representa, i que personalment certifico, però jo crec que cal fer-la. Cadascú viu l’experiència a la seva manera. El camp de concentració no només és un camp d’extermini, és un camp d’usurpació de l’essència humana. Jo només recordaré, perquè és un fet poc conegut, que hi van morir 7.000 republicans espanyols.
Pel que fa a la bici, el trajecte d’avui és totalment pla (excepte l’opció d’anar a Mauthausen) i asfaltat. És l’etapa més llarga que hem fet i transcorre quasi sempre pel costat del riu. L’índex IBP és de 95.
Travessem la ciutat de Linz i comencem la ruta pel costat esquerre del riu per poder anar fins a Mauthausen. Les indicacions del desviament no són gaire clares, de manera que cal anar en compte. Nosaltres hi hem arribat per la part de darrera ja que la pendent és menor i no repetim el trajecte de pujada i baixada.
Retornem a la ruta, i passat el municipi de Mauthausen, travessem el riu per un pont on cal arrastrar les bicis. Seguim per la banda dreta del riu per endinsar-nos per l’interior. Les carreteres són poc transitades, de manera que es pot disfrutar dels paisatges tranquil•lament.
Dinem a Ardagger, tard ja que portem un bon retràs de la visita al camp de concentració, i continuem tot el trajecte fins a Melk pel costat dret del riu. Ens aturem a l’oficina d’informació d’Ybbs per reservar habitació. Aquesta oficina tanca a les 18 h i no està senyalada a la guia.Aquesta etapa presenta dues alternatives per l’interior que estan detallades a la guia i que, per manca de temps, no hem pogut fer. Una passa per Klam i l’altra per Artstetten. Cal tenir en compte, però, que tenen alguna que altra pujadeta.
Dia 10 (Melk, Klosterneuburg)
Avui la visita la farem al petit municipi de Willendorf. El motiu: el lloc on es va descobrir una petita estatueta femenina del paleolític d’11cm i que segons sembla representava la fertilitat. Aquesta figura es coneix com la Venus de Willendorf i actualment es troba al museu d’Història Natural de Viena.
Per variar, l’etapa d’avui és tota plana i asfaltada i transita en bona part per la vall de Wachau, famosa pels seus vins blancs. L’índex IBP és 75.
Comencem el trajecte passant a la banda esquerra del riu paral•lels a la carretera. A diferència d’altres vegades, el recorregut no es fa monòton ja que el carril bici va elevat respecte la carretera i ens permet entretenir la vista amb magnífiques vistes.Arribem a Willendorf. Per anar fins el punt on es va descobrir l'estatueta cal fer-ho a peu (uns 50 m només).
Seguidament travessem la vall de Wachau en companyia de vinyes i ciclistes. Segurament aquesta es la part més transitada i visitada de tota la ruta.
Arribem a Krems, esmorzem per fi el famós pastís de poma austríac, el apfelstrudel, i ens dirigim a l’oficina de informació per poder reservar habitació a Viena o als voltants. No ens atenen massa bé i ens cobren 6€ per fer la reserva, així que ho deixem estar per més endavant.Seguim per la banda esquerra del riu fins a la presa de Altenwörth. Malgrat la guia ens senyali un tram passat Krems sense asfaltar, aquest ho està en la seva totalitat.
Una vegada hem passat a la banda dreta, arribem a Tulln i anem directament a l’oficina d’informació per reservar, ara sí, habitació a Klosterneuburg i poder anar a visitar el dia següent Viena.
Arribem a Klosterneuburg sense cap problema i sense fer massa cas a les indicacions, ja que el quilometratge acostuma a ser molt optimista i sempre es queda curt respecte el que ens marca el gps. Aquesta experiència la vivim repetides vegades, però ens dóna ànims per arribar als llocs.Anem directament a la pensió on teníem reservada l'habitació per un parell de nits. A diferència d'altres vegades, no hem tingut sort. Ens ha tocat un matalàs tou com la meva panxa, però no tenim alternativa, la resta de pensions estan a tope.
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
Dia 11 (Viena)
Avui el dia el passarem a Viena. Per anar-hi, hem agafat el tren que ens hi porta directament.
Només arribar a la ciutat, vàrem comprar la guia de la ruta (la Danube Bike Trail 3) que havíem de seguir per arribar a Budapest.
Viena és una ciutat prou espectacular per la seva monumentalitat. Com que només disposàvem d’1 dia per poder visitar-la, vam seguir les indicacions de la nostra guia i la veritat és crec que ho vam encertar de ple.
Dels llocs on vam anar, en destacaria tres: el primer és el barri antic de Spittelberg: petit però molt xulo; després, el Naschmarkt, un mercat enorme en el que vàrem dinar, concretament en un restaurant indi que, pel que ens van dir uns austríacs asseguts al nostre costat, era el millor de la ciutat. I finalment, el Prater, al qual hi vam arribar tot passejant per la ciutat.
També ens vam permetre el petit luxe de menjar el pastís Sacher de xocolata i melmelada al cafè pel qual rep el famós nom i et foten una bona clatellada.Dia 12 (Klosterneuburg, Bratislava)
Després d’haver descansat un dia, continuem la ruta i ens disposem a entrar a Eslovàquia. L’etapa d’avui és la més fàcil i tranquil.la de la ruta ja que és plana, excepte els ponts de Viena i Bratislava, i quasi tota asfaltada, cosa que ens permet arribar bé a Bratislava i visitar-la amb temps. L’índex IBP és de 51.
Des de Klosterneuburg recuperem el camí que ens porta a Viena pel riu. Ja a la capital austríaca, cal anar en compte ja que nosaltres no hem vist la senyal que ens porta cap a l’interior de la ciutat i hem continuat paral•lels al riu fins al pont de Praterbücke, on recuperem la ruta principal i travessem a l’altra banda, circulant prèviament per un illa interior del riu.
Interior del parc
Anem a l’oficina d’informació de Hainburg per reservar habitació a Bratislava, però al tractar-se de països diferents no ens ho poden fer.Arribem a Bratislava només aturant-nos al pas fronterer, no per ensenyar els passaports sinó per fer algunes fotos de guixetes ja bastant oxidades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada