Sortim des de Molins amb les alforges plenes d'il.lusions. I com que aquestes no ocupen gaire espai, les carreguem directament a l'avió sense haver-les de facturar.
Arribem a l'aeroport de Zurich, agafem el tren que ens ha de portar fins l'estació de tren i ja tenim el primer contratemps: baixem a Zurich Hardbrücke (la segona parada, crec), en comptes de Zurich HB (parada següent), pensant-nos que HB era el diminutiu de Hardbrucke.
La veritat és que millor que carregar les alforges d'il.lusions, les podíem haver carregat amb una mica de seny, ja que en aquesta estació ningú t'informa de res i no hi ha cap panell en anglès. Trobem un bon jan que ens dirigeix a la següent estació, i estem de sort, ja que arribem just deu minuts abans de que surti el nostre tren.
Comprem el bitllet. El paguem fraccionat: primer la part suïssa i després l'alemanya. Ens passem la resta del viatge intentant calcular el que costa el bitllet sense aconseguir-ho.
Arribem a Tuttlingen. Ens pensem que l'estació està lluny del poble i agafem un taxi. El trajecte dura 5 minuts. Anem a una de les pensions que teníem seleccionades i aquesta vegada si que l'encertem.
Sopem, passegem pel poble i anem a dormir que demà toca pedalejar... si tenim bici és clar.
Dia 2 (Tuttlingen, Mengen)
Avui comencem aquesta ruta plens de dubtes (serà un presagi?) ja que encara no tenim les bicis.
El dia anterior, mentre passejàvem pel poble, vam localitzar una botiga de bicicletes. Ens hi anem i ens ensenyen les 2 úniques bicis de què disposen i ens informen que són les úniques de la ciutat ja que l'altra botiga que es troba a les afores no venen bicis de 2a mà. Així que les comprem.El trajecte d'avui és pla, tot i que a l’inici té alguna rampa amb pendent però curta, ben pavimentat, amb algun tram de grava però sense problemes, i està molt ben indicat. L’índex IBP és de 55.
Dinem a Beuron força bé tot i que el menjar alemany no és per tirar coets. Ja amb l’estómac ple continuem fins arribar a Sigmaringen on hi fem una parada a l’oficina d’informació. Ens diuen que l’alberg està tancat, ens ofereixen reservar ja l’habitació però com que ens diuen que no trobarem problemes d’allotjament més endavant, ens esperem.Dormim en un pensió Bed&Bike d’Ennetach a tocar amb Mengen.
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
Dia 3 (Mengen, Ulm)
A l’igual que l’anterior, ens trobem amb alguna rampa no prevista (tot i que queda molt ben indicada al llibre de ruta), sobretot avançada ja l’etapa. El paviment es quasi tot asfaltat. L’índex IBP és de 71.
L’etapa comença molt bé ja que transita per l’interior, de manera que disfrutem de magnífiques vistes i de molt poc soroll. Parem a dinar a Munderkingen en un restaurant amb biergarten on prenem de menú paella. De fet, el metre parla millor l’espanyol que l’anglès, tot i que ens hem d’ajudar de signes. Ens planteja, una vegada ja dinats, desviar-nos a Rottenacker per anar a fer un bany a un llac natural i en seguim el consell.
A Ehingen se’ns plantegen dues alternatives. Nosaltres escollim la més curta ja que amenaça pluja i és una mica tard.De fet, una vegada arribats a Ulm cau una bona tormenta que ens obliga a anar directament a l’alberg. Aquest està una mica apartat, és car i el tracte no és massa bo.
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
Dia 4 (Ulm, Erlingshofen)
L’etapa és totalment plana i travessa per algun parc natural en el que el camí no està asfaltat. L’índex IBP és de 58.
El dia amenaça plujós, però després d’esmorzar decidim sortir. Visitem Ulm ràpidament i comencem la ruta per llocs molt transitats. A partir de Weibingen travessem el parc de Donauwald per un camí sense asfaltar que ens enfanga les bicis. A partir del creuament cap a Leipheim (que no visitem) el camí millora. Quan la ruta transcorre just a tocar el riu, el camí tot i no ser asfaltat no presenta dificultats.
A Gundelfingen comença a caure gotes, de manera que decidim aturar-nos a dinar. Ja dinats, continua plovent de manera que anem a l’estació de tren per veure horaris per avançar fins a Ratisbona (Regensburg en alemany). Hi circulen bastants trens, però com que el temps sembla que millora decidim continuar i no ens equivoquem perquè el trajecte segueix per l’interior i el disfrutem molt.A Dillingen nosaltres agafem una alternativa a la ruta principal que circula a tocar del riu que malgrat no està asfaltada s’hi va perfectament bé i s’evita circular pel carril bici a tocar de la carretera.
A Rettingen ens torna a ploure de manera que ens desviem del trajecte per anar a dormir a un hostal d’Erlingshofen.
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada