La meva travessa particular l’he acabat a Barruera, en comptes de Pont de Suert com marca la ruta oficial, ja que hi passaré uns dies en companyia de la meva parella, la Cris.
Per arribar-hi m’he desviat a Gotarta i he tingut l’”agradable” sorpresa d’assaborir les últimes rampes bastant potents que pugen fins a l'ermita de Sant Salvador. Tot aquest esforç ha valgut molt la pena. Primer perquè he disfrutat d’unes magnífiques vistes de l’Aneto i la Maladeta i després perquè m’ha permès passar per un poblet anomenat Iran.

El dia en bicicleta l’he fet en companyia del David. Ell no tenia gens clar si acabar a Pont de Suert o bé arribar fins al final de travessa. La decisió no li ha estat fàcil perquè es trobava molt bé sobre la bici. Finalment, però, a Pont de Suert ha preferit recollir el bartulos i se n’ha tornat cap a Valladolid a compartir altres emocions. Ens hem despedit en dues tandes perquè just quan ens hem separat ha tingut problemes al portaequipatges. L’he esperat a Gotarta per si de cas però ell ja havia fet un apanyo que li aguantava bastant bé i ens hem dit adéu definitivament.
La última etapa ha estat un batibull d’emocions... Trist perquè tot lo bo s’acaba i content per haver finalitzat bé aquest meravellós repte. Han estat 8 dies pujant i baixant com una muntanya russa que no s’acaba mai. Algun dia espero poder acabar tota la travessa fins al mar Cantàbric.

Distància 59 Km
Desnivell 1.768 m
Alturà màx 1.592 m
Temps 5’5 h
Promig Velocitat 10,4 km/h
Índex IBP 128
Fins a Aguiró anem per carretera gens transitada i en ascens continu. A partir d’aquí prenem un sender no ciclable fins al Collet Roi primer i poc després al Coll d’Oli. Els paratges són espectaculars i conforme en apropem al Coll tenim dubtes de si estem arrastrant la bici pels Pirineus o per la Lluna. La baixada des del Coll no és ciclable en un inici (almenys pel meu cas) però a partir del desviament cap a Castellnou d’Avellanos es pren un molt bon camí.


Poc abans d’arribar a la Collada de la Menal i fins a Gotarta, comença la baixada primer i trams bastant planers i entretinguts després. Des d’aquí prenc el desviament que em durà a Barruera per carretera. Aquesta està en bastant mal estat i té trams de pendent bastant pronunciats, sobretot quan ja arribem a l’ermita de Sant Salvador. Les vistes des d’aquí, però, compensen l’esforç fet.
Una bona manera d’acabar, no?
Per veure l'etapa i/o baixar el track, punxeu aquí.
1 comentari:
Ep, sense dubte, en bicicleta és la millor manera de viatjar! Espero que algun dia puguis fer la Transpirenaica complerta o qualsevol altre itinerari.
Per cert, el blog molts treballat. Felicitats.
jordi
Publica un comentari a l'entrada